Els musulmans/àrabs van tenir una gran presència social i política a Espanya al llarg de pràcticament vuit-cents anys. En aquesta conjuntura calia ésser prudent i no manifestar la fe cristiana públicament. Fer-ho podia comportar passar pel ganyot les persones que no mantenien una acurada discreció. Així, sobretot de la mà de pastors i ermitans, s‘ocultaven icones en entorns naturals: com ara la sorra d‘un rierol, una cova o avenc, la copa d’un arbre o l’escletxa amagada d’un rocam. Guardar imatges en habitatges particulars generava un plus afegit de risc per als residents. Et jugaves el físic, si t’enxampaven. Ací rau, justament, el tema de les marededéus trobades…
Voldria no deixar-me’n gairebé cap. No em serà tasca fàcil. Tanmateix en llistaré tantes com pugui: Meritxell, Núria, Alba, Vallivana, Camí, Gardeny, Claustre, Cinta, Pi, Turó, Lord, Montgrony, Les Arenes, Queralt, La Roca, Puigcerver, Urgell, Sió, etcètera… Sense oblidar, això sí, que, a la primeria, la pròpia «Moreneta» també formava part d’aquest grup. La trobaren uns pastorets l’any 880. Fins que 1.001 anys més tard (el 1881) fou proclamada patrona de Catalunya, fixant-ne la festa a la data definitiva del 27 d’abril, dins del calendari. Va ésser la primera a ésser coronada canònicament a tot Espanya.
Normalment la majoria d’imatges eren escultures fetes en fusta policromada, típicament romàniques i amb un segell i/o posat molt hieràtic. Aquesta devoció sembla tenir orígens prehistòrics envers la figura femenina i el culte a la fertilitat. Per això, no és pas estrany el reguitzell d’homenatges en favor d’elles, a tall de processons, novenes, vetlles i altres precs col·lectius, immersos al nucli de les cultures populars des de l’antigor.
Fet aquest preàmbul, vull felicitar les persones que porten algun d’aquests noms. A totes elles els desitjo una diada ben reeixida. Tant de bo que ho pugui fer per molts anys! A hores d’ara, no solen ésser noms triats per a posar a gaires nadons. La moda monosil·làbica, la laïcitat social cada cop més estesa, la major preponderància a favor de noms que surten en sèries televisives i altres factors són elements que dibuixen un panorama cada cop més esfilagarsat.
Així doncs, visca la «diada» de totes les «marededéus trobades»! De passada i sense voler ésser pesat, reitero el meu prec i/o suggeriment per a bescanviar la data festiva de l’11 de setembre per la del 27 d’abril (la Moreneta). Sens dubte, la més carismàtica de totes elles.