«Dimitri Chikunovi, de 28 anys, ciutadà rus, cristià, no té cap valor per a la societat, i no es pot rehabilitar a la presó. Per tant, pels crims que ha comès és condemnat a morir afusellat.» Aquesta sentència d’un tribunal de l’Uzbekistan va recaure sobre el fill únic de Tamara Chikunova el novembre del 1999. Set mesos abans havia començat el seu calvari en ser detingut per la policia acusat d’un doble homicidi.
Finalment, Tamara Chikunova (Uzbekistan, 1948) va perdre el seu fill després de ser executat. Lluny d’enfonsar- se en un pou de dolor i odi, va dirigir les seves forces cap a la lluita per abolir la pena capital fundant l’associació Mares contra la Pena de Mort i la Tortura des d’on col·labora amb la Comunitat de Sant’Egidio —«dono gràcies a Déu per l’amistat de la Comunitat; s’han convertit en la meva família», sosté.
«En Dimitri no era un assassí, van falsificar moltes proves. En aquell moment el país rebia molts atacs terroristes i va activar-se un programa en què perseguien assassins, terroristes i extremistes. Entre el 1999 i el 2003 diàriament afusellaven detinguts a la presó. A mi em van agredir i el meu fill va acabar autoinculpant-se en sentir una gravació de les tortures que em van fer», explica Chikunova. L’activista, que ha visitat tot tipus de condemnats a mort, assegura que «la majoria de veredictes són falsejats. Això passa en dictadures
i en règims totalitaris on els tribunals estan manipulats.»
L’Uzbekistan és una de les repúbliques que es van independitzar de l’antiga Unió Soviètica el 1990 i ha estat presidida per Islam Karimov, mort el setembre passat. El país, a la pràctica, ha estat una semidictadura que ha fet servir «la lluita contra l’extremisme islàmic per justificar l’increment de les restriccions a les activitats religioses i la repressió de l’oposició política», segons recull l’Informe 2016. Llibertat religiosa en el món d’Ajuda a l’Església Necessitada.
Malgrat aquestes dificultats, el treball conjunt de l’associació de Chikunova i de la Comunitat de Sant’Egidio, ha permès salvar la vida de més de 100 condemnats a mort només a l’Uzbekistan a l’aconseguir que l’1 de gener del 2008 s’abolís per llei la pena de mort al seu país. Igualment, han treballat en altres països de l’Àsia central per sumar-los als països abolicionistes. Chikunova ha estat declarada persona non grata per les autoritats uzbeques. Per això, sota la protecció de la Comunitat de Sant’Egidio, es va veure obligada a abandonar el país per establir la seva residència a Itàlia.
Ciutats per la Vida, Ciutats contra la Pena de Mort
Tamara Chikunova va ser el testimoni principal de la Jornada internacional «Ciutats per la Vida, Ciutats contra la Pena de Mort» el 30 de novembre passat. Convidada per la Comunitat de Sant’Egidio (que ha facilitat la realització d’aquesta entrevista) i per l’Ajuntament de Barcelona, va explicar la seva lluita per l’abolició de la pena capital i la moratòria universal de les execucions.
Barcelona és una de les més de 2.100 ciutats que s’ha sumat a aquest moviment en què societat civil i administracions expressen el rebuig a la pena de mort il·luminant algun edifici singular. El 30 de novembre recorda la primera abolició per llei de la pena capital per part d’un estat europeu, el Gran Ducat de la Toscana, el 1786. Chikunova cita lliurement l’assagista italià Cesare Beccaria que tant va influir-hi amb la seva obra Sobre crims i càstigs: «La pena de mort fa molts segles que existeix, i avui encara tenim molts Cains, però la pena de mort no és mai una mesura de protecció per a la societat. Prefereixo la misericòrdia».
