“És una experiència nova. Estem acostumats a entrar a les esglésies per assistir a una celebració, a un casament o a fer una visita cultural guiada. En canvi, la Nit de les Esglésies ofereix una experiència personal i sensorial”. Així defineix Daniel Font, coordinador de Catalonia Sacra, una iniciativa que aquest divendres 26 de juny obrirà les portes de 15 temples de Catalunya il·luminats únicament amb espelmes i en silenci. La proposta, gratuïta i oberta a tothom, arriba a la seva tercera edició i s’ha consolidat com una de les activitats més singulars de l’estiu a nivell cultural.
Aquest divendres arriba la tercera edició de la Nit de les Esglésies i ja sumen quinze espais repartits per tot Catalunya. Com valora el creixement d’aquesta iniciativa des del seu naixement el 2024?
Estem molt contents perquè cada vegada hi ha més esglésies que volen participar-hi. Tanmateix, hem de vigilar de no créixer de manera desmesurada, perquè volem poder acompanyar-les en aquesta experiència i que els visitants tinguin la millor vivència possible.
Enguany s’incorporen vuit espais nous, des de grans conjunts com la Seu de Manresa o el monestir de Poblet fins a petites joies com l’ermita de Sant Quirc de Durro (Alta Ribagorça). Què aporten aquestes noves incorporacions al mapa de la Nit?
A la localitat de Durro ja és la tercera edició que s’hi apunten i han anat canviant d’església cada vegada. És un indret ideal que, amb les espelmes, sempre aconsegueix crear una experiència fantàstica. També estem molt contents de sumar espais com el Monestir de Poblet, que aquest any s’ha incorporat a la xarxa de Catalunya Sacra. Per a nosaltres és un honor que vulguin participar en aquesta primera activitat conjunta, que és la Nit de les Esglésies. Pel que fa a la Seu de Manresa, és un monument extraordinari que amb aquesta il·luminació es podrà veure d’una altra manera. Tot plegat confirma que la iniciativa funciona i que la gent té ganes de participar-hi.
«Qui obre cada dia les esglésies i impulsa les propostes culturals són les mateixes comunitats que les mantenen vives»
També confirma la consolidació del projecte Catalunya Sacra.
Evidentment. En aquests gairebé quinze anys, el projecte ha anat evolucionant i s’ha fet més robust. En aquest sentit, ha estat fonamental la creació de la xarxa d’esglésies de Catalunya Sacra. Al principi intentàvem organitzar visites pel territori, però ens vam adonar que qui obre cada dia les esglésies i impulsa les propostes culturals són les mateixes comunitats que les mantenen vives. Actualment superem la trentena d’esglésies adherides a la xarxa i aquest treball conjunt és el pal de paller de Catalunya Sacra. La Nit de les Esglésies és una iniciativa que ens agrada especialment, la cirereta del projecte.
L’element central de la proposta és obrir els temples il·luminats exclusivament amb espelmes. Què busca experimentar el visitant en entrar en una església sense llum artificial i en total silenci?
És una experiència nova. Estem acostumats a entrar a les esglésies per assistir a una celebració, a un casament o a fer una visita cultural guiada. En canvi, la Nit de les Esglésies ofereix una experiència personal i sensorial. Es tracta d’entrar en una església, veure-la amb una llum diferent, en silenci i en penombra, sense explicacions ni música. Oferim un espai per trobar-se amb un mateix des d’una perspectiva nova. La gent s’hi queda, passeja entre les espelmes i reflexiona o, simplement, gaudeix d’un lloc on s’hi està bé. És una proposta diferent.
Per a les persones interessades, quina informació pràctica els podem facilitar?
A la web de Catalunya Sacra s’hi poden trobar totes les esglésies participants i els horaris. En general, les activitats es desenvolupen aproximadament des de dos quarts de nou del vespre fins a les onze de la nit. Totes són gratuïtes. Els visitants poden entrar-hi lliurement i quedar-s’hi l’estona que vulguin. D’altra banda, també cal recordar que la Nit de les Esglésies és el tret de sortida de la campanya l’Estiu és Diví de Catalunya Sacra, que comptarà amb un espai web propi amb més informació.
«El modernisme és un període històric que coincideix amb una Catalunya en transformació, en què l’Església exerceix un paper important com a motor cultural»
Quines línies defineixen la programació d’estiu d’enguany?
Cada estiu, Catalunya Sacra fa una pausa en l’agenda habitual de visites guiades i aprofita aquests mesos per convidar la gent a descobrir esglésies properes o aquelles que poden trobar durant les vacances. La idea és recordar que el patrimoni cultural de l’Església és molt ric i és present arreu del territori. Aquest any hem dedicat la campanya d’estiu al modernisme. Ja hi hem dedicat algunes activitats durant l’any i ara anirem publicant continguts per ajudar a entendre millor aquest període cultural tan important.
Quina petjada va deixar el modernisme en el patrimoni de l’Església a Catalunya?
L’excusa per dedicar enguany la campanya al modernisme ha estat, evidentment, el centenari de la mort de Gaudí. Però hem volgut anar més enllà de la seva figura i de la idea del geni arquitectònic. El modernisme és un període històric que coincideix amb una Catalunya en transformació, en què l’Església exerceix un paper important com a motor cultural, tant en l’àmbit cívic com en el literari i el patrimonial. Pel que fa al patrimoni, és una etapa de renovació profunda. És una confluència de novetats, canvis i empenta social que resulta molt interessant de descobrir.
Esglésies participants a la Nit de les Esglésies 2026:
- Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries (Alt Empordà) · Bisbat de Girona
- Basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa (Bages) · Bisbat de Vic
- Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona (Barcelonès) · Arquebisbat de Barcelona
- Capella de Sant Magí de Tarragona (Tarragonès) · Arquebisbat de Tarragona
- Catedral de Sant Pere de Vic (Osona) · Bisbat de Vic
- Ermita de Sant Quirc de Durro (Alta Ribagorça) · Bisbat d’Urgell
- Monestir de Santa Maria de Lluçà (Lluçanès) · Bisbat de Vic
- Església de Sant Miquel de la Seu d’Urgell (Alt Urgell) · Bisbat d’Urgell
- Església de Sant Pere de Figueres (Alt Empordà) · Bisbat de Girona
- Església de Santa Maria de Cervera (Segarra) · Bisbat de Solsona
- Església de Santa Maria de la Geltrú (Garraf) · Bisbat de Sant Feliu de Llobregat
- Església de Santa Maria la Major de Montblanc (Conca de Barberà) · Arquebisbat de Tarragona
- Monestir de Poblet (Conca de Barberà) · Arquebisbat de Tarragona
- Monestir de Santa Maria de l’Estany (Moianès) · Bisbat de Vic
- Monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès) · Bisbat de Vic
- Santuari de la Mare de Déu del Tura (Olot) · Bisbat de Girona