La Fundació OSAS, entitat de l’Església de Barcelona que des de fa més de seixanta anys (1965-2025) ofereix un acompanyament integral a les persones amb discapacitat intel·lectual, ha estat distingida amb la Medalla d’Honor de Barcelona. En sessió plenària del Consell de Districte de Sant Andreu, s’ha anunciat aquest reconeixement a la trajectòria de la Fundació OSAS, entitat que neix i que continua arrelada al barri del Congrés Eucarístic.
En l’acte, al qual eren presents Rosa Suriñach, presidenta del Consell del Districte, i Marta Villanueva, regidora del Districte, així com tots els consellers i conselleres, es va votar per unanimitat atorgar la Medalla d’Honor de Barcelona per a l’any 2026 a Joan Pallarès, cronista i historiador sagrerenc, col·laborador de Catalunya Cristiana, i a la Fundació OSAS.
Suriñach, que va fer una eloqüent presentació de totes dues candidatures, va destacar com a excepcional els resultats de la votació unànime per part de tots els grups polítics: “Això és una cosa que rares vegades succeeix”.
Per part de la Fundació OSAS, el diaca Joaquim Sabater, director general, va agrair el reconeixement i la confiança dipositada en l’entitat per part de les administracions, subratllant el model d’atenció per a les persones amb discapacitat de Catalunya, basat en la col·laboració entre la iniciativa social i l’administració pública.
Sabater va fer una crida emfàtica a encarar les realitats del sector: “Malgrat els avenços, continuem arrossegant mancances estructurals. En els darrers anys hem superat l’infrafinançament i la congelació dels concerts que vam patir durant 10 anys. Però permeteu-me dir que encara ens cal avançar”.
JOAQUIM SABATER
“Malgrat els avenços, continuem arrossegant mancances estructurals”
També va reivindicar les tasques pendents en matèria d’inclusió, pel que fa a salaris, habitatge i jubilació per a les persones amb discapacitat intel·lectual: “Cal desenvolupar el decret de l’escola inclusiva, dotant-lo dels recursos necessaris; cal arribar a l’equiparació salarial entre professionals, cal una xarxa d’habitatges amb suport i centres residencials, cal un marc normatiu que reguli més el treball protegit de les persones amb especials dificultats, cal reconèixer la jubilació per envelliment prematur i una sortida digna per a totes les persones amb discapacitat que es fan grans”.