Aquest dijous al matí, la Fundació OSAS inaugura un nou espai que acollirà el Centre de Desenvolupament i Atenció Precoç Rella, que un futur permetrà ampliar i millorar els seus serveis. L’acte, que presidirà l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, servirà també per celebrar el 60è aniversari de la fundació.

L’entitat va ser fundada l’octubre de l’any 1964 a partir de la proposta liderada per Mn. Francesc Torrabadella i un grup de famílies amb infants amb discapacitat intel·lectual. Actualment ofereix atenció i suport educatiu i psicosocial a les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns mentals. Fent retrospectiva de la seva trajectòria i mirant cap al futur, la fundació ha reivindicat a través d’un comunicat el seu model d’acompanyament en tots els cicles vitals de la vida d’una persona, des de la infància fins a l’edat adulta: “És fonamental que les persones puguin desenvolupar una vida digna des que neixen fins que són adults, per això la Fundació OSAS ofereix atenció des de la petita infància” explica el director de la fundació, Joaquim Sabater.

A més de l’acte d’inauguració, l’entitat també ha organitzat un acte de recaptació de fons en homenatge al primer any de la mort del seu fundador, Mn. Torrebadella, i celebrarà el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual amb un esdeveniment. Paral·lelament, pels diferents espais de la fundació, es podrà veure una exposició fotogràfica itinerant amb els moments més importants de la seva història.

Una fundació pionera en la inclusió social a Barcelona

A mitjans dels anys setanta, la Fundació va ser pionera a oferir el servei d’atenció precoç a Barcelona, precursors dels actuals Centres de Desenvolupament i Atenció Precoç. A través de la llar d’infants Rella, actualment convertida en el CDIAP Rella, es va impulsar aquesta iniciativa d’estimulació precoç, amb la intenció de detectar com més aviat millor alguna alteració neurològica per poder facilitar al màxim una vida plena i en comunitat.

També van obrir camí en l’àmbit de l’escola especial, el 1965, quan la societat començava a demanar un canvi en la mirada cap a les persones amb discapacitat intel·lectual. Fins al moment, la diversitat era motiu de vergonya, d’exclusió, un tabú.