La Fundació OBA (Organisme Benèfic Assistencial) va néixer fa vuitanta anys a la ciutat de Barcelona. Resposta evangèlica de dos metges, Pere Tarrés i Gerard Manresa, als malalts de tuberculosi que estaven desatesos. Vuitanta anys després, aquesta institució canònica de l’arquebisbat de Barcelona continua al servei de les persones més vulnerables. Actualment, la Fundació atén persones grans a través de tres serveis ubicats a Sant Andreu de la Barca. I també atén infants i joves, amb dos centres residencials, un a Sant Andreu de la Barca i, el més recent, a la ciutat de Barcelona. Ens ho explica Josep Vidal, diaca permanent i director de la Fundació Organisme Benèfic Assistencial.
La Fundació Organisme Benèfic Assistencial va ser fundada el 1946. Quin en va ser l’origen?
L’any 1946 a la ciutat de Barcelona no hi havia seguretat social pública i la tuberculosi no es tractava. Hi havia molts malalts marginats als quals el doctor Pere Tarrés es va sentir cridat a donar una resposta. I va ser una resposta diocesana, a partir del Secretariat de Beneficiència del bisbat de Barcelona. En aquest sentit, va haver-hi molta gent, entre els quals laics, que el van voler ajudar. La meva àvia estava en aquest grup que ajudava la gent tuberculosa a trobar un lloc on residir i guarir-se. Per tant, va ser una resposta molt important del Dr. Pere Tarrés a les necessitats socials que ha perdurat fins avui, perquè quan la sanitat pública va assumir l’atenció dels malalts de tuberculosi, va voler continuar, i ho va fer atenent els infants.
Com es trasllada l’esperit cristià dels fundadors a les necessitats d’avui dia?
Aquest esperit cristià i compromís evangèlic es plasma avui en l’atenció de dos col·lectius vulnerables: les persones grans, i els infants i joves sense família. Tenim una residència, un CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa), on atenem 40 infants, repartits en grups de deu, i cadascun forma una llar. Estan barrejats nens i nenes de totes les edats, perquè quan surtin trobin que han viscut en família, com qualsevol altra persona. I en l’etapa posterior d’aquests joves teníem el repte de continuar acompanyant-los un cop acabaven la tutela de la Generalitat. Aquest va ser el llegat del director anterior, mossèn Manuel Claret, en pau descansi, que em va deixar el testimoni de fer una residència per a joves. Per això hem creat el Centre Residencial Beat Tarrés i Claret Barcelona, on tenim un pis per a adolescents de 16 a 18 anys i dos pisos per a joves de 18 a 21. Atenem 19 joves en total.
«Hem creat el Centre Residencial Beat Tarrés i Claret Barcelona, on tenim un pis per a adolescents de 16 a 18 anys i dos pisos per a joves de 18 a 21. Atenem 19 joves en total»
Una residència que es va inaugurar el 23 de setembre del 2023. Quins serveis ofereix?
L’objectiu és acompanyar aquests adolescents i joves al llarg de la seva etapa formativa, ja sigui fent algun curs de Formació Professional o un Grau. I encara després acompanyar-los fins al moment de començar a treballar perquè es formin com a adolescents, com a joves, i com a persones. El nostre compromís és que tots surtin amb feina, tinguin una llar en la qual desenvolupar-se i que entrin en una dinàmica normal de la nostra societat, que no es quedin en el món de la marginació.
I en clau de les persones grans, quines són les mancances a les quals doneu atenció?
En aquests moments, les persones que arriben a les residències ja són força grans.Hi ha avis a qui no ve a veure ningú. Per això és tan important com els acompanyem, aquesta part humana, de família, que se sentin com a casa, fent diferents activitats perquè es vagin desenvolupant. En aquest sentit, hem fet realitat un projecte intergeneracional entre avis i infants. Hi ha nens que no tenen avis, i avis que no tenen nets, per a tots ells fem moltes activitats conjuntes. I això és molt positiu. Tenim una residència d’avis a Sant Andreu de la Barca, que dona servei a 95 usuaris els 365 dies de l’any. També a Sant Andreu de la Barca tenim un centre de dia i un centre d’atenció a domicili. Perquè l’atenció integral de la persona, per a nosaltres, és el més important, en la seva dimensió humana i religiosa.
En l’avinentesa d’aquests vuitanta anys, quins objectius us heu marcat?
En l’esdeveniment dels vuitanta anys, hem volgut oferir un perfil nou del beat Pere Tarrés, sacerdot i metge amb una vessant molt social, que va tractar totes aquelles persones que el necessitaven. Moltes vegades només ens fixem en la seva vessant més espiritual, però era molt més, estava amb els joves, amb els vells. En el seu moment, la Federació de Joves Cristians de Catalunya tenia 30.000 membres. És un home que posava pedres a les sabates, tant al govern com a l’Església, perquè feia denúncia profètica. I no només denunciava de paraula, sinó que denunciava de paraula i amb fets. Aquesta imatge l’hem traslladat en un baix relleu que s’inaugura el 17 d’octubre a la residència Tarrés Claret, als Jardins d’Elx de Barcelona, en què hem volgut plasmar Pere Tarrés abraçant un nen i una nena. L’acte consistirà en una Eucaristia d’acció de gràcies de tot allò que ell va fer i que encara continua. És una obra que és viva perquè ell li va donar la vida, i que hem prosseguit tots els directors i persones compromeses amb la fundació, seguint l’exemple d’entrega del beat Pere Tarrés.
«En l’esdeveniment dels vuitanta anys, hem volgut oferir un perfil nou del beat Pere Tarrés, sacerdot i metge amb una vessant molt social, que va tractar totes aquelles persones que el necessitaven»
També hi ha en camí una biografia, obra del periodista Jordi Roigé.
Sí, perquè també ens preocupava el fet que hi ha molts llibres de la vida del beat Pere Tarrés, però faltava una biografia nova que enganxés els joves. Pere Tarrés, una rara avis, obra de Jordi Roigé, plasma la vida d’un home, metge i prevere, que va deixar la medicina per dedicar-se a la persona, com a sacerdot. I això queda plasmat en aquest llibre que presentarem el 10 de desembre. Un llibre que si comences a llegir-lo ja no et pots aturar. A la portada hi ha el perfil de Pere Tarrés que el monjo de Montserrat Josep M. Gassó va dibuixar el novembre del 1936. Justament el vam localitzar en el número 49 del setmanari Catalunya Cristiana, del 1980, on dedicàveu tres pàgines a la commemoració del 30è aniversari de la seva mort.