Es pot dir que fins l’últim moment mossèn Rovira va exercirl’ofici que més li agradava: proclamar el Senyor. Fins fa ben poques setmanesencara estàvem rellegint els textos del que hauria estat el seu darrerllibre: La dinàmica de la Trinitat en nosaltres. Per a mi, mossèn Roviraera l’encarnació de les paraules del salm 91: «encara donaran fruit a lavellesa, continuaran plens d’ufana i de vigor»
En efecte, a les acaballes de la publicació El banquetamagat (Herder, 2017) i en la voluntat d’aprofundir allò que s’hi haviadit, em va fer recuperar uns textos de l’any 1990. Eren quatre col·laboracionsque, entre d’altres, va fer per al llibre Diccionario Teológico?.? El DiosCristiano. Salamanca 1992. Pikaza, X?.? ?i Silanés, N. Fou d’aquestamanera que, per treballar-los millor, ens fixàrem la tasca detraduir-los.
A poc a poc el llibre anava prenent forma. No era cap manualni cap tractat ni cap recull d’articles, però la seva coherència argumentalfeia que els quatre capítols tinguessin una unitat. Quina era aquesta unitat?Què volia o què buscava aquest llibre? Per què ens prenia tant l’interès?
En aquest llibre es parla de la Trinitat. Parla de per quèla vida humana és un reflex i un mirall de la vida divina i prova d’explicar laidentitat i la proximitat de la vida trinitària amb la vida cristiana.
Sant Pau diu: “La persona del Fill és esplendor de la glòriade Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l’univers amb el poder de laseva paraula.” Els textos d’aquest llibre parlen de l’esplendor i de l’empremtade la Trinitat en nosaltres perquè, així com Jesús és l’esplendor de la glòriade Déu, així la vida humana ho és de la glòria del Senyor.
Un dia emdigué: “Qualsevol recuperació que fem d’un text trinitari sempreens portarà riqueses i mai serà cap projecte va: serà una realitat, serà feruna realitat nova com ara estem fent. Una “realitat projectada”, si voleu, queen definitiva mostrarà una vegada més allò que és i que sempre ha estat lameva dèria: ¿Per què hi ha aquesta relació tan profunda entre la vida divina ila vida humana? Perquè, en efecte, la vida m’ha estat donada com un mirall icom un do. La vida humana no és més que el mirall de l’esplendor de la vidadivina.
»Quan sant Joan diu que hem de caminar en la veritat, fa queens preguntem què és la veritat. La veritat consisteix a fundar l’existència enl’amor i això és la vida trinitària reflectida en el prisma que és tot homeque, en l’acte de fondre’s amb ella, està expressant, ell mateix, allò que ésla Trinitat. Com està escrit en el llibre de la Saviesa: En la grandesa ien la bellesa de les coses creades contemplem proporcionalment la del seu autor».
