El Seminari Diocesà d’Urgell ha acollit aquest dissabte 12 de juny la XXIII edició de la Càtedra de Pensament Cristià, organitzada per la Delegació d’Ensenyament del bisbat d’Urgell, amb l’assistència de més d’una seixantena de persones entre preveres, seminaristes, religioses i laics.
La sessió ha estat presidida pel bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Mons. Josep-Lluís Serrano. La conducció de la jornada ha anat a càrrec del delegat d’Ensenyament, Mn. Josep Chisvert, mentre que el director de la Càtedra de Pensament Cristià, Dr. Francesc Torralba, ha presentat els ponents. A l’acte hi han assistit els vicaris generals, Mn. Josep M. Mauri i Mn. Ignasi Navarri; el vicari episcopal, Mn. Antoni Elvira; el secretari general, Mn. David Codina; l’ambaixador del Principat d’Andorra a la República de San Marino i a la Santa Seu, Carles Álvarez Marfany; el Raonador del Ciutadà, Xavier Cañada, i la presidenta de Càritas Andorrana, Anna Villas.
Després del res de l’Ave Maria, el bisbe ha inaugurat la sessió amb unes paraules de benvinguda en què ha destacat que la Càtedra és un espai que «un any més ens fa el goig de fer-nos pensar i retrobar-nos», subratllant la importància del diàleg entre fe, cultura i societat. Ha recordat també els dies de comunió, unitat i convivència viscuts amb el successor de Pere en el seu recent viatge apostòlic, i ha fet referència a la pregunta formulada pel Papa a Madrid —“quina herència estem deixant al futur i, per tant, quin tipus de comunitat estem construint?”—, tot assenyalant que la Càtedra esdevé una oportunitat per reflexionar-hi i donar-hi resposta des d’una mirada cristiana i humanista, interpel·lant-nos sobre el present i el futur de la societat. Finalment, ha convidat a «dialogar amb la societat des de la prudència, el respecte i la veritat que ens porta a la bellesa».
JOSEP-LLUÍS SERRANO: «La Càtedra esdevé una oportunitat per reflexionar-hi i donar-hi resposta des d’una mirada cristiana i humanista, interpel·lant-nos sobre el present i el futur de la societat»
Sota el títol Dignitat infinita, enguany la Càtedra proposa una reflexió sobre la dignitat humana com a valor inherent a tota persona i, alhora, sovint vulnerat en el món actual, a la llum de la Doctrina Social de l’Església i de la Declaració Universal dels Drets Humans. A través de tres ponències complementàries, s’ha abordat aquesta qüestió al llarg de les diferents etapes de la vida —l’inici, el desenvolupament i el tram final— amb una mirada ètica i antropològica sobre el respecte a la persona com a ésser creat a imatge i semblança de Déu.
La primera ponència El respecte a la dignitat de la persona en les primeres etapes de la vida, a càrrec del Dr. David Lorenzo, director de l’Institut Borja de Bioètica de la Universitat Ramon Llull, ha abordat els reptes ètics en l’inici de la vida des del prisma de la dignitat de l’ésser humà, entesa com un valor fonamental i inherent a tota persona. S’hi ha analitzat el debat sobre l’estatut de l’embrió des de diferents perspectives —biològica, filosòfica, teològica i jurídica— i la complexitat d’un àmbit en què no existeix un consens unànime, posant en relleu la importància de comprendre la persona com un ésser amb valor intrínsec des del seu origen.
Viure amb dignitat. La relació amb els altres ha estat la ponència del Dr. Xavier Escribano, professor titular d’Antropologia Filosòfica de la Universitat Internacional de Catalunya. A partir de les aportacions de diversos autors com Richard Sennett, Simone Weil i Luce Irigaray, ha reflexionat sobre com la vida urbana actual genera noves formes de convivència i de relació interpersonal. S’hi ha destacat la paradoxa entre la reivindicació de la llibertat corporal i l’existència de dinàmiques de distanciament en el contacte humà, així com fenòmens com la fractura entre experiència real i virtual, la centralitat de la velocitat i la por al contacte. En aquest sentit, s’ha defensat que la dignitat humana es comprèn plenament en la relació amb els altres i en una visió integral de la persona.
Després del dinar, el Dr. Francesc Torralba director de la Càtedra de Pensament Cristià i doctor en Filosofia i Teologia, ha les ponències amb: Pacificar el procés final de la vida amb dignitat. Ha reflexionat sobre els elements que poden afavorir un final de vida viscut amb serenor i dignitat, destacant el paper de la família i dels professionals sanitaris, l’acompanyament de la persona malalta, el control del dolor, l’expressió de les darreres voluntats i la reconciliació. En aquest sentit, ha subratllat que la dignitat de la persona no es perd en cap etapa de la vida i que cal preservar-la també en el seu tram final, atenent les dimensions físiques, emocionals, socials i espirituals.
La jornada s’ha clos amb un torn de diàleg i preguntes per part dels assistents. Tot seguit, el bisbe d’Urgell ha fet la cloenda amb unes paraules d’agraïment als ponents per les seves aportacions i als assistents per la seva participació. Properament, les tres ponències estaran disponibles al canal de YouTube del Bisbat d’Urgell.