Barcelona recuperarà l’Alleluya! Sancte Michael Arcangele, una obra del compositor i mestre de Capella del Pi Pau Llinàs (1680-1749), composta l’any 1711 per encàrrec del Gremi de Tenders i Revenedors.
La interpretació de la peça es farà el 29 de setembre, a les 19 h, durant la celebració de la missa de Sant Miquel Arcàngel de l’Associació Antic Gremi Revenedors, 1447, la festa per a la qual va ser concebuda.
La capella dels Revenedors, a Santa Maria del Pi, serà l’escenari d’una interpretació única que, sota la direcció d’Aleix Oliveras, retornarà la música de Pau Llinàs al seu lloc d’origen. No és només la interpretació d’una peça musical, “és un acte de restitució patrimonial, i d’afirmació cultural”, apunta Francesc Sendil, president de l’entitat.
Francesc Sendil: “És un acte de restitució patrimonial, i d’afirmació cultural”
L’Associació Antic Gremi Revenedors, 1447, ha treballat amb l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi —on es conserva la partitura original— i el Grup per l’Estudi del Patrimoni Musical-UB (GEPAM) per a fer la recuperació integral de l’obra, que culminarà amb el seu enregistrament a principis del 2027. Llinàs va concebre una obra de grans dimensions sonores, per a vuit veus i violins, en què es fa palesa la modernitat i el dinamisme del seu llenguatge musical influït per la música italiana i alemanya que sonava a la cort.
En Jordi Sacasas, arxiver i conservador de l’Església del Pi, s’ha encarregat de la transcripció musicològica de la partitura, mentre que de la revisió i l’estudi de l’obra se n’ha encarregat el director Aleix Oliveras. L’Alleluya no serà l’única obra de Llinàs que sonarà durant la missa de Sant Miquel, sinó que s’acompanyarà de la interpretació de dues peces més del mateix autor: el Kyrie i l’Agnus Dei.
Un pagament de 1711 explica l’origen de l’obra. La recuperació de la partitura respon a la voluntat de l’Associació de treure a la llum el talent dels compositors catalans oblidats. L’entitat va demanar a l’Arxiu Parroquial de Santa Maria del Pi que revisés el seu fons a la recerca de partitures vinculades amb les festivitats i oficis dels Revenedors. Fruit d’aquesta recerca es va localitzar una partitura de Pau Llinàs, identificada prèviament, però fins aleshores sense una vinculació documentada amb la confraria. La relació es va poder establir gràcies a un llibre de comptes de la confraria (1675-1715) en el qual consta un pagament del 29 de setembre de 1711 al mestre Pau Llinàs de 15 lliures i 4 sous per “la música i siesta de la festa”.
L’estudi i interpretació d’aquesta peça és un pas endavant per a la restitució d’un llegat sonor fonamental per a la història i identitat de Catalunya. Els mestres de capella tenien un paper central en el panorama musical de l’època. No eren només compositors: eren formadors, organitzadors i responsables de la vida sonora de l’època. El seu repertori formava part de la vida quotidiana de les comunitats.
Pau Llinàs s’inscriu dins d’aquesta xarxa de compositors i mestres de capella que van contribuir a construir el paisatge sonor de la Barcelona dels segles XVII i XVIII. En aquell moment, la ciutat comptava amb un escenari musical especialment actiu, amb figures com Francesc Valls, mestre de capella de la catedral de Barcelona entre el 1696 i 1720. Altres noms avui pràcticament oblidats són: Josep Picanyol, el seu predecessor a la Seu; Benet Buscarons, mestre de Santa Maria del Pi i mentor del mateix Llinàs; Tomàs Milans, mestre del Palau de la Comtessa, i Lluís Serra, mestre de Santa Maria del Mar, d’entre altres.