El 19 de març s’han complert 300 anys des de la fundació a Badalona de la venerable Congregació de la Mare de Déu dels Dolors, una de les institucions de la ciutat que fa més temps que mantenen ininterrompudament la seva activitat. Per celebrar-ho, ha organitzat una sèrie d’actes culturals i religosos, entre els que destaquen una exposició al Museu de Badalona que està oberta fins al 26 de març, i la publicació d’un llibre d’història de la congregació.
El programa d’activitats també ha inclòs diverses presentacions que ja s’han celebrat, com ha estat una auca d’il·lustracions de la Pilarín Bayés i textos de Joan Vilamala, o l’acte sacramental “Retaule i misteri de Santa Maria vestida de dol”. El punt culminant de la celebració ha estat el mateix 19 de març, quan s’ha celebrat una missa solemne a la parròquia de Santa Maria. Gairebé totes les Congregacions dels Dolors a Catalunya hi han participat.
L’origen de la Congregació dels Dolors
A Catalunya hi ha una trentena de congregacions de la Mare de Déu dels Dolors que s’han ocupat de tenir cura de l’església, la capella, l’altar o el tabernacle de la Mare de Déu dels Dolors corresponent i d’organitzar processons per Setmana Santa. Es tracta d’unes fraternitats que van tenir en el seu origen els set pares fundadors dels Servents de Maria —també coneguts com a servites— que van ser canonitzats pel papa Lleó XIII l’any 1888. Aquests set pares fundadors, joves comerciants i notables, van néixer i viure en la Florència del segle XIII. Van atreure l’atenció dels seus contemporanis un cop es van traslladar a fer vida monàstica (van adoptar la regla de sant Agustí) i de pregària al mont Senari.
Els frares de l’orde servita es van establir l’any 1619 al convent de Nostra Senyora del Bon Succés de Barcelona i van fomentar la devoció a la Mare de Déu dels Dolors possibilitant la formació de confraries. A partir del 1660, any que es va publicar la butlla del papa Innocenci X, aquestes associacions laiques al servei de Maria van poder-se transformar en congregacions de la Mare de Déu dels Dolors i van passar a ser fraternitats de l’orde seglar dels servents de Maria.
Les processons dels Dolors són els actes públics pels quals són més conegudes aquestes congregacions que durant els segles XVII i XVIII van arribar a ser un centenar a Catalunya. De fet, totes aquestes processons seguien el model de la de Barcelona, instal·lada al convent dels servites del Bonsuccés, al Raval, a l’altra part de les Rambles. El carisma servita, transportat a l’actualitat, es reflecteix a l’article primer de les constitucions de l’orde tot recordant la finalitat principal d’aquests frares: «Moguts per l’Esperit Sant, ens comprometem, com els nostres primers Pares, a donar testimoni de l’Evangeli en comunió fraterna i a viure al servei de Déu i de l’home, inspirant-nos constantment en Maria, Mare i Serventa del Senyor.»
