Després de l’elecció de Robert Francis Prevost com a papa Lleó XIV, l’abat de Montserrat, el P. Manel Gasch, ha fet públic un missatge en nom de la comunitat on dona gràcies a Déu per aquest moment de continuïtat institucional i mostra el suport de l’abadia al nou Pontífex.
Missatge del P. Manel Gasch amb motiu de l’elecció del nou Papa
La nostra comunitat s’afegeix amb joia a l’elecció del papa Lleó XIV, Robert Francis Prevost i, amb tota l’església, dona gràcies a Déu per aquest moment de continuïtat institucional, per aquest moment que d’alguna manera ens fa tornar fins al principi, fins a Sant Pere, fins a Jesucrist mateix, que va voler aquesta Església que peregrina a la terra.
Després de tots aquests dies en què d’alguna manera hem estat donant voltes a l’elecció, al candidat, és un goig poder veure’l, poder escoltar-lo, poder sentir les seves paraules sobre Jesucrist, sobre la pau, sobre l’Església que camina. Evidentment no és el moment de fer valoracions o perspectives sobre el que farà o el que no farà.
És una persona pel que he sentit, calmada i reflexiva, i evidentment l’anirem seguint com el pastor que és de tota l’Església catòlica. El papa Lleó té un perfil molt complet, que reuneix, evidentment, una multiculturalitat i un contacte amb diverses realitats, per començar evidentment la seva procedència originària dels Estats Units i també tot aquest temps de missioner i bisbe diocesà al Perú.
Potser no s’ha remarcat gaire, però jo, com a religiós i com a monjo, i també perquè he viscut a Roma, a prop dels superiors de l’ordre benedictí, de l’abat primat i dels abats presidents, destacaria molt aquesta etapa de dotze anys de prior general de l’orde de sant Agustí.
Em sembla que podria haver-hi poques preparacions millors per ser Sant Pare que tenir un càrrec d’aquests, que és un càrrec global, que és un càrrec mundial. L’orde de sant Agustí és present a 50 països diferents del món. Això obliga el superior general, com el de gairebé qualsevol altre orde, a estar viatjant contínuament, a estar visitant cultures, a estar en contacte amb les cases de l’orde on troba agustins de tot el món. I a mi em sembla que hi ha pocs entrenaments millors per ser Sant Pare que aquesta possibilitat de veure i de tocar la diversitat cultural, la globalitat del món i com l’Església està estesa a tot arreu.
A això cal finalment afegir aquests dos anys de ser prefecte del Dicasteri dels Bisbes i per tant un dels membres més importants de la Cúria Vaticana i del govern de l’Església. Penso que és un perfil d’una certa independència, com ho assenyala haver triat un nom original, que és el nom de Lleó XIV, que en tot cas no el relaciona amb els seus predecessors immediats, amb els papes recents d’aquest segle XX, sinó que gairebé se’n va a un Papa de finals del XIX.
Lleó XIII va morir el 1903, principis del XX, i és un papa important, un papa que va fer tota una obertura a la Doctrina Social de l’Església que va intentar acollir els reptes de la revolució industrial, de les reclamacions de la dignitat del treball, etc.
Crec que els cardenals mai no trien els noms a l’atzar, sinó que hi pensen una mica. Crec que Robert Francis Prevost, Lleó XIV, deu tenir encara intuïcions més profundes de les que ens podem imaginar. Evidentment, des de Montserrat, sempre que s’escull un Papa o algú important de l’Església hi busquem els lligams: sabem que va fundar al Perú, a Trujillo, una parròquia de la Mare de Déu de Montserrat.
Evidentment és un lligam. Imaginem que per això deu conèixer el santuari, deu conèixer qui som. També sabem que fa unes quantes setmanes es va trobar amb el pare abat Ignasi Fosses, monjo de la nostra comunitat, president actualment de la congregació Sublacense Casinesa. Va ser una trobada per motius de feina, per parlar d’assumptes de la nostra Congregació i del Dicasteri de Bisbes que aleshores encapçalada el cardenal Prevost. I bé, el pare Ignasi sí que m’ha reportat, perquè he estat amb ell aquests dies a Roma, que era un home molt bo, molt amable, amb molta capacitat d’escoltar i que va ser una trobada llarga de més d’una hora i que s’hi va trobar molt bé.
Repeteixo això, la joia de la nostra comunitat per a aquesta continuïtat històrica que representen els Sants Pares i sobretot perquè després de totes aquestes setmanes d’atenció, hem escoltat la seva veu i la seva veu sí que ens parla d’allò que és important, que és Jesucrist, la resurrecció de Jesucrist i aquest missatge de pau que ell va voler donar d’una manera molt clara a tot el món i de la seva preocupació per ser el bon pastor d’aquest ramat.
