La catedral de Barcelona ha acollit aquest dimarts 29 d’abril el funeral diocesà pel Papa Francesc, presidit pel bisbe Javier Vilanova i concelebrada per l’altre auxiliar David Abadías, així com per bona part dels canonges i un nombrós grup de preveres. El celebrant, assistit pels diaques Josep Vidal i Santi Claret, amb la participació també de molts diaques de l’arxidiòcesi, ha recordat a l’inici de l’Eucaristia la força del que s’havia viscut la setmana anterior a Roma, abans i després de les exèquies per l’ànima del pontífex argentí.

En l’homilia, el bisbe David Abadías, encarregat de la predicació, va destacar que “el Sant Pare va escollir el nom del Sant d’Assis, Francesc, un sant conegut per l’alegria, la senzillesa, l’autenticitat i
l’abandonament en la providència amorosa de Déu”.  Dins un complet repàs en què el prelat ha subratllat “l’alegria, la senzillesa i la misericòrdia” com els tres eixos d’aquests 12 anys de pontificat, Abadías ha dit que “Francesc ha estat el rostre d’una Església alegre, joiosa en l’Esperit, portadora de la Bona Nova del Crist, que acull, que escolta, que guareix i que estima”.

Sobre la segona gran qualitat de Francesc, el bisbe David ha recordat que el pontífex argentí “ens ha mostrat des dels inicis una manera de fer molt propera, molt senzilla i espontània”, i que “ens ha portat a la humanitat més profunda i més autentica que trobem en els evangelis, en l’actuar de Jesús com a bon Pastor que dona i es dona, incansablement en bé dels altres”.  En referir-se també a l’espontaneïtat que sovint mostrava Francesc, el bisbe auxiliar ha comentat que “ens ha regalat, en aquests dotze anys de pontificat un munt d’anècdotes i moments, que en ells mateixos són una catequesi per tots nosaltres i un model de servei pastoral”.

I en entrar en la tercera gran qualitat del Sant Pare difunt, la misericòrdia, Abadías ha assegurat que “no ha apartat la mirada sobre els més necessitats”. Ha apuntat igualment que “el seu ‘fer olor d’ovella’, el seu ‘estar amb els altres’, ha estat marcat preferentment per estar amb els qui més pateixen”. A més, el bisbe auxiliar ha recordatque “el seu primer viatge va ser a Lampedusa per estar en contacte immediat i directe amb la tragèdia dels migrants”, i que va fer “la seva última sortida a la Presó Regina Caeli de Roma per estar amb els presos, un cop més, malgrat la seva debilitat”.

“Veu per denunciar les injustícies i les violències”

Al final de la predicació, David Abadíasha destacat que, “al papa Francesc, no li ha tremolat el pols ni la veu davant de ningú i menys quan es tractava de denunciar les injustícies i violències que pateixen els més febles”, i que tenia clara la crida universal a “no apartar el rostre del pobre”. També ha conclòs que el pontífex argentí “ha estat la veu profètica d’una Església que viu les alegries i les esperances, les tristeses i les angoixes dels homes del nostre temps”, com ens recorda el Concili Vaticà II a la constitució ‘Gaudium et Spes’.

El prelat ha conclòs que Francesc “ha volgut que l’Església fos aquest hospital de campanya, on tots hi tinguessin cabuda i on tots se sentissin acollits i estimats, on tots poguéssim guarir les nostres ferides i trobar la pau”. També l’ha presentat com “un missatger incansable de la pau, arreu, fins l’últim alè.

Literalment, com es va veure en el seu últim missatge, en la festa de Pasqua, en la benedicció Urbi et Orbi, referint-se a Gaza, Ucraïna, pel Sudan, pel Congo, per Sirià, pel Líban, pel Iemen i altres llocs”. La Missa, marcada per la sobrietat pròpia de la litúrgia de difunts i amb el color morat dels ornaments, ha acabat amb el cant del Virolai a la Mare de Déu de Montserrat.