Aquest dimarts, 27 de maig, ha arribat a Barcelona la campanya “XTants”, impulsada per la Conferència Episcopal Espanyola per mostrar el valor de marcar la casella 105 a la declaració de la renda, tant als ciutadans creients com als qui es troben més allunyats de l’Església. Per fer-ho, l’arquebisbat de Barcelona ha organitzat una passejada pel nucli històric de la ciutat, on els participants han pogut descobrir de primera mà com es concreta l’acció social de l’Església a Barcelona.
Durant el matí, el grup ha recorregut tres espais emblemàtics de solidaritat i fe: l’Hospital de Campanya de Santa Anna, la parròquia de Sant Agustí i la Fundació Obra Mercedària, a la basílica de la Mercè. A cada parada, un portaveu ha explicat la tasca que s’hi desenvolupa, donant així testimoni del compromís amb els més vulnerables.
L’Hospital de Campanya de Santa Anna, una referència d’acollida integral
La primera parada del recorregut ha estat l’Hospital de Campanya de Santa Anna, on el grup ha estat rebut per Hanna Bori, coordinadora del projecte. Bori ha explicat la tasca que duen a terme gràcies als més de 300 voluntaris i 16 treballadors d’aquesta parròquia situada al cor de Barcelona. Durant l’últim any, han acompanyat més de 3.700 persones en situació de sensellarisme i exclusió. El projecte, nascut l’any 2017 com una resposta d’urgència a una onada de fred, s’ha convertit en una referència d’acollida integral.
Com ha detallat Hanna Bori, l’Hospital de Campanya ofereix espais ocupacionals, orientació laboral, suport sanitari, formació i fins i tot allotjament a través d’una xarxa de pisos per a joves. També compta amb un espai per a dones i treballa colze a colze amb Càritas, l’administració pública i altres entitats per evitar que les situacions de carrer empitjorin. Malgrat el suport rebut, Bori ha recordat que es necessiten més voluntaris, especialment joves, i que encara cal afrontar el repte de la convivència amb el veïnat, que sovint viu amb tensió la presència de persones sense sostre als carrers.
Sant Agustí i el carisma de les Missioneres de la Caritat
La segona parada ha estat a la parròquia de Sant Agustí, al Raval, un barri marcat per la diversitat cultural i les necessitats socials. Allí el grup s’ha trobat amb Santiago Pérez, membre del consell parroquial i de la Pontifícia i Reial Confraria del Gran Poder i Esperança Macarena, establerta canònicament en aquesta parròquia. Pérez ha explicat que el temple està viu i actiu gràcies als grups llatinoamericans, filipins i d’altres orígens que s’hi reuneixen cada setmana per viure la fe i també per cercar-hi suport.
En aquesta mateixa parròquia trobem les Missioneres de la Caritat, les germanes de la Mare Teresa de Calcuta, que cada dia ofereixen 500 àpats calents a qui ho necessita, sense fer distincions. “Ajudem aquells que ningú vol ajudar”, afirmen les germanes, que viuen amb senzillesa i fidelitat el seu carisma “Tinc set”, fent-lo realitat cada dia. La seva tasca no seria possible sense l’ajuda desinteressada dels voluntaris i feligresos, que col·laboren omplint cistelles de la compra i portant aliments perquè elles puguin continuar alimentant els més vulnerables.
La Fundació Obra Mercedària: alliberar i dignificar els presos
Després de veure com les Missioneres de la Caritat ofereien un àpat calent a les persones en situació de carrer, el grup s’ha dirigit a la basílica de la Mercè, on ha estat rebut per Núria Ortín, directora de la Fundació Obra Mercedària. Ortín ha explicat com els mercedaris continuen avui la missió iniciada fa més de vuit segles: alliberar i dignificar els presos. Ho fan a través d’una xarxa de llars d’acollida per a persones en sortida de presó, complementada amb tallers de formació, assistència espiritual i, sobretot, un acompanyament personalitzat.
“Intentem salvar els que podem i els donem una segona oportunitat”, ha dit Ortín, que ha reconegut que, gràcies a la tasca de l’Obra Mercedària, moltes persones poden recuperar l’autoestima, buscar feina, regularitzar la seva situació administrativa i començar de nou. Sense una adreça de referència, molts no podrien sortir de la presó amb permís, i per això les llars mercedàries són essencials. Com ha destacat, cada persona que aconsegueixen ajudar és un petit miracle de reinserció i d’esperança.
Aquest recorregut per Santa Anna, Sant Agustí i la basílica de la Mercè ha estat només una petita mostra del que fa l’Església cada dia. Una tasca que no seria possible sense la contribució que suposa marcar la casella 105 de la declaració de la renda. Com han remarcat els diversos testimonis durant les visites, marcar aquesta casella pot semblar un gest senzill, però és essencial perquè es pugui continuar treballant per acompanyar i donar esperança als més necessitats.
