L’Església es manté en primera línia ajudant les persones damnificades pels dos terratrèmols del 24 de juny a Veneçuela. En aquest context, la Fundació Pontifícia Ajuda a l’Església Necessitada ha aprovat un fons de 100.000 euros d’ajuda immediata per a l’Església a Veneçuela davant de la catàstrofe. D’aquesta manera, l’entitat dona suport a la tasca dels sacerdots i religioses de les diòcesis afectades que acompanyen els damnificats, acullen famílies i sostenen espiritualment comunitats colpejades per la por, el dol i la incertesa.
José María Gallardo, director d’Ajuda a l’Església Necessitada a Espanya (www.ayudaalaiglesianecesitada.org), ha estat entrevistat avui al programa El Matí a Ràdio Estel.
Ajuda a l’Església Necessitada manté un contacte continu amb l’Església veneçolana i es prepara per donar suport tant a l’assistència d’emergència com a la reconstrucció de la infraestructura eclesiàstica malmesa. Quina és ara mateix la informació que us arriba per part d’Ajuda a l’Església Necessitada a Veneçuela?
La informació que ens arriba és a través de l’Església catòlica, la qual, des del primer moment, ha hagut d’afrontar aquest enorme repte d’acompanyar una població profundament traumatitzada. Hem estat gairebé des del primer minut en contacte amb l’arquebisbe de Caracas, Mons. Raúl Biord. Ell ens deia que ells s’han de prendre també el temps necessari perquè la necessitat és immensa i que la primera cosa que estan prioritzant és salvar i reconstruir vides. Són 1.719 les persones que han perdut la vida, més de cinc mil ferits i milers de desapareguts; segons Nacions Unides, uns 50.000 persones desaparegudes. Ens deia Mons. Biord que molts edificis s’han esfondrat, aproximadament unes 250.000 persones podrien haver quedar sense habitatge, com a conseqüència dels terratrèmols, i la diòcesi més castigada, com sabem, és la de La Guaira. Es tracta d’una zona costanera situada prop de Caracas. L’arquebisbe també ens deia que els seminaristes estaven al Seminari de Sant Pere i Sant Pau, a La Guaira, quan la terra va tremolar. I, tot i que hi hagut alguns ferits greus, no ha mort ningú. Això no obstant, l’edifici ha quedat inutilitzat. Ajuda a l’Església Necessitada hi treballarà quan comenci la reconstrucció. De moment, aquests seminaristes han estat traslladats a Caracas, on reben atenció psicològica. Cal dir també que els sacerdots, des del primer moment, acompanyen els ferits als hospitals i són testimonis també d’un sofriment indescriptible, administrant la unció dels malalts, escoltant les persones que han perdut els seus familiars… Mons. Biord ens comentava que un dels reptes més urgents és acompanyar els qui han sobreviscut i aquí hi ha l’Església per fer-ho.
En aquests moments és molt important oferir unes paraules d’esperança i de consol.
Efectivament. El consol, l’escolta i la gestió del dol són elements fonamentals en una catàstrofe com aquesta. Hi ha un sofriment immens en persones que han perdut els seus familiars i que encara no els han trobat. Com hem vist a les imatges de la televisió, ha estat com una mena de dòmino que s’ha desplomat totalment. Hi ha nombrosos edificis coberts totalment pel ciment i no hi ha prou maquinàries per poder-ne treure els ferits. Cada dia és més difícil trobar persones amb vida.
Aquesta primera ajuda de 100.000 euros per gestionar la catàstrofe, quina finalitat concreta tindrà?
Se centrarà en l’arxidiòcesi de Caracas i en la diòcesi de La Guaira. Després de consultar amb Mons. Biord i amb l’Església local, el primer suport d’emergència de 100.000 euros es destinarà a ajudar sacerdots i comunitats religioses per tal que puguin continuar acompanyant les víctimes i les seves famílies, perquè ofereixin l’atenció espiritual i pastoral, que tant es necessita en aquests moments, i perquè puguin ajudar en la recollida i la distribució de subministraments essencials. Sempre diem que hem d’ajudar els qui ajuden. Un segon element és la guarició del trauma i l’acompanyament psicosocial, que ja hem esmentat i, en tercer lloc, la creació d’un allotjament temporal per als seminaristes a Caracas. En una fase següent, Ajuda a l’Església Necessitada treballarà en el suport a la reconstrucció d’esglésies, de seminaris i d’infraestructures pastorals que han quedat totalment danyades. Abans d’ahir vam tenir una reunió, per videoconferència, amb les vint-i-quatre oficines internacionals d’Ajuda d’Església Necessitada i vam establir dos moments. Un, de donar suport a l’emergència en la primera fase i un segon, per a la reconstrucció. També es preveu un petit viatge d’un equip d’Ajuda a l’Església Necessitada per tenir una presència, en la comunió i la solidaritat, al costat de l’Església veneçolana.
Un cop els focus dels mitjans de comunicació nacionals i internacionals deixin d’informar sobre les conseqüències dels terratrèmols, quina continuarà sent la tasca de l’Església?
L’Església sempre hi és, abans, durant i després d’una gran emergència, acompanyant el seu poble i tenint cura i vetllant per aquella recuperació psicoespiritual dels seus feligresos. Ho hem vist fins i tot al nostre país arran de la tragèdia de la dana a València. L’any 1999, vaig ser testimoni de l’emergència que va tenir lloc a Veneçuela pels esllavissaments que van matar milers de persones a Caracas i al seu voltant. Gràcies a aquesta emergència, l’Església, les parròquies i Càritas de Veneçuela van adquirir una experiència i un saber que estan aplicant ara. El que l’Església no pot és substituir el govern en la seva tasca de proveir de maquinària pesada per salvar les vides d’aquelles persones atrapades sota la runa. L’Església sempre hi serà present, acompanyant i consolant, i no deixant ningú abandonat.
En un país paralitzat els darrers anys per crisis institucionals i polítiques, quin ha estat i continua sent el paper de l’Església?
Ser al costat del poble des del primer minut, acompanyant, consolant i assistint els qui ho han perdut tot. L’escolta i el consol és el més important. I la interlocució amb el govern és també fonamental perquè activi els mecanismes nacionals i internacionals de socors i auxili a les víctimes. L’Església sempre ha de ser al costat dels més empobrits i de les persones més necessitades. I pel que veiem, és el que està passant en aquests moments.
Segons el vostre darrer informe sobre la llibertat religiosa al món, a Veneçuela es vivia un augment de la discriminació per motius religiosos i de la instrumentalització de la fe. Com afecta aquesta situació a l’Església catòlica i quin és el seu grau de prestigi a nivell social?
L’Església catòlica és un actor que a Veneçuela ha jugat un paper fonamental en el fet d’estar al costat del seu poble, de consolar-lo i de denunciar públicament la realitat i la pobresa, així com la violació dels drets humans del seu país. Però també, com hem vist en altres països de règims dictatorials, ha d’exercir un doble joc: relacionar-se amb el govern i atenent el seu poble. De vegades aquesta disjuntiva no és senzilla ni fàcil. A ulls de la comunitat internacional, i fins i tot de la diàspora veneçolana, pot semblar que no s’estigui fent allò correcte, però els bisbes, la Conferència Episcopal Veneçolana i el Vaticà sempre duen a terme accions que preserven i defensen la fe i els qui la professen. En aquest sentit, podem sentir-nos molt orgullosos de l’Església veneçolana.
Quina valoració feu de la tutela per part dels Estats Units i si ajudarà el país a sortir de la crisi en què es troba immers?
Les primeres notícies que nosaltres tenim són esperançadores. Hem sabut que l’Agència de Cooperació Americana ha ofert cinc milions de dòlars a Càritas dels Estats Units perquè doni suport l’emergència i la reconstrucció, juntament amb Càritas de Veneçuela. Imagino que aquest és un primer gest, però que hi haurà molts diners que vulguin posar els Estats Units, que pot tenir també una doble cara: d’una banda, ajuda humanitària, i, de l’altra, interessos comercials vinculats a actuacions d’empreses americanes a Veneçuela.