Jaume Calvera, missioner combonià i director de la revista ‘Mundo Negro’, Joaquim Sabater, president de l’Observatori del Tercer Sector, i José Luis Ruiz, missioner que ha estat 50 anys a Zimbàbue, han coincidit aquest dimecres, en el programa El Mirador de l’actualitat, a l’hora d’assegurar que “Zimbàbue és ara un exemple d’inestabilitat molt típic de l’Àfrica”. Ruiz ha recordat que “Mugabe era el senyor absolut del país, i ara el canvi ve per una precarietat en tots els sentits, amb manca d’inversió malgrat els recursos que hi ha al mateix territori”. En aquesta línia, ha revelat que “es van descobrir unes mines de diamant, però se’n van apropiar les elits del partit governant i els beneficis no van entrar al tresor públic per a educació, sanitat o infraestructures”. També ha assegurat que “era previsible que la població se sublevés, i de moment sembla que no hi ha violència, però hi ha una consciència per part de la gent, en aquest cas liderada per l’exèrcit, i ara es fa un pas positiu, tot i que encara s’ha de veure com es desenvolupa tot plegat”. El prevere, de la diòcesi d’Osma Sòria i de l’Institut de Missions Estrangeres (IEME), ha destacat que Zimbàbue “és un país on el gran patrimoni és la seva gent i on els cristians, que són un 12 per cent, estiumulen la concòrdia entre la població”.

Per la seva banda, Joaquim Sabater ha destacat que “la corrupció i el nivell d’espoli que ha viscut Zimbàbue contrasta amb l’esperança que mostren persones com José Luis Ruiz, que ha estat allà i que mostra, en canvi, una gran serenitat“. El president de l’Observatori del Tercer Sector ha destacat que “un país que ha arribat al 90 per cent d’atur es troba en una economia de subsistència”, i ha expressat els seus dubtes davant “un procés democràtic que sovint pensem que ha de ser com els d’Europa”. I Jaume Calvera ha comentat que “ara caldrà veure si, amb el president interí fins a unes noves eleccions al setembre del 2018, el procés avança com està previst”. El missioner combonià ha explicat que “Zimbàbue partia d’una història exemplar pel que fa a la seva independència, però aquests 37 anys de presidència de Mugabe han anat deteriorant greument la situació, fins al situar el país en els nivells més alts de pobresa dins el continent africà”. Finalment, Calvera ha dit que “el model reconciliador de la Sud-Àfrica de Nelson Mandela podria ser una bona referència per a Zimbàbue, on la minoria blanca havia estat expulsada anys enrere en uns fets complexos, ja que tenien terres que abans també havien estat expoliades”.