“Ha valgut la pena el camí que has fet per arribar aquí i trobar-te en aquests dies, en l’autenticitat del que ets, en les qualitats que portes, tu i tots, cadascú, de cada terra, llengua i cultura diverses.”
La multitud de persones que omplia ahir el parc Fernando VII va interrompre diversos cops l’homilia del patriarca de Lisboa, el cardenal Manuel Clemente, emocionada pel que està per succeir els propers dies.
Com a la Visitació, aquesta Jornada Mundial de la Joventut crida els joves a posar-se en camí. Maria “era una jove com tu”, tal com va recordar el cardenal.
El que es veia ahir als carrers de la capital portuguesa podia interpretar-se de dues maneres. A primer cop d’ull, carrers col·lapsats, gent suada i llocs d’avituallament que amb prou feines donen l’abast. Però obrint els sentits, parant un moment, hi ha una cosa estranya.
A la cua per agafar el sopar, que es mou a una velocitat mínima, entre l’exasperant multitud que fa el pas feixuc i confon el camí, els joves ballen, canten, es miren entre ells, es pregunten encuriosits
Somriures, salutacions, una Església que es troba. El cardenal va reflexionar sobre la salutació que va fer Elisabet a la seva cosina Maria. Una salutació de cor a cor, que és la que s’hauria de donar entre els joves catòlics de les diferents realitats del món.
Diferents realitats de l’Església. Tant per als que estan cridats a la vida consagrada com per als que inicien una família, o que just entren a treballar. Petites píndoles dels carismes de l’Església en xerrades, concerts i paradetes, que animen els joves a buscar i deixar-se cridar per la seva vocació sigui la que sigui, per posar-se en camí.
