Catalunya encara viu la ressaca emocional i espiritual de la històrica visita del papa Lleó XIV. Una cita marcada en vermell en el calendari de l’Any Gaudí, que aquest 2026 commemora el centenari de la mort del geni reusenc, i que ha tingut com a moment culminant la benedicció de la monumental torre de Jesús, el punt més alt de la Sagrada Família. Cent quaranta-quatre anys de camí compartit entre el temple i la ciutat de Barcelona que precisament es recullen en una magnífica exposició al Palau Robert. Un camí fet pedra a pedra, gràcies a l’esforç d’un poble i a una evolució tècnica prodigiosa. Qui lidera aquest somni a peu de bastida és Jordi Faulí, arquitecte director de la basílica de la Sagrada Família, que va ser entrevistat el 22 de juny a l’espai El matí de Ràdio Estel.
Què va significar per a vostè, a nivell personal i com a arquitecte, veure culminada la torre de Jesucrist i rebre la benedicció de mans del Papa?
Hem tingut l’oportunitat que en el centenari de la mort de Gaudí poguéssim acabar la torre de Jesucrist amb la col·locació de la creu i, a més, que el Sant Pare tingués l’amabilitat de venir a celebrar la missa i beneir-la. Una conjunció de fets diversos que és extraordinària.
El 15 de juny feia una conferència al Palau Robert en el marc de l’exposició Gaudí, la Sagrada Família i Barcelona. Com es combina en el dia a dia la condició de gran atractiu turístic i icona de la ciutat amb l’esperit espiritual i social del temple?
L’esperit religiós de la Sagrada Família és fonamental, és el que dona vida i sentit a l’edifici; un edifici obert i que expressa la seva bellesa a tothom, com vam veure d’una manera extraordinària el 10 de juny.
Vostè es va incorporar a l’oficina tècnica l’any 1990, formada aleshores per cinc persones i quan el temple ni tan sols estava cobert. Recorda aquella primera emoció d’entrar al temple per primera vegada com a arquitecte?
Recordo el dia que l’arquitecte Jordi Bonet em va fer la proposta de ser el seu ajudant. Vam entrar al que ara és la nau i en aquell moment només hi havia tres columnes construïdes, de fins a deu metres, i uns primers finestrals, en concret els finestrals inferiors de les naus laterals. Recordo d’entrar en aquest espai que era buit en aquell moment però que respirava futur. Va ser l’oportunitat per començar a estudiar el projecte de Gaudí i en concret les columnes, les voltes, etc., i de comprovar la quantitat d’informació que hi havia del projecte de Gaudí i la seva qualitat i novetat.
Com ha evolucionat la seva relació amb el temple des d’aleshores?
La Sagrada Família sempre és la continuació d’una història. Un cop acabada la façana de la Passió, construcció que va ser molt important per al futur de la Sagrada Família i no exempta de dificultats, es van començar a fer els finestrals inferiors. Aleshores, en un moment determinat, l’arquebisbe de Barcelona i l’arquitecte Jordi Bonet decideixen construir les naus.
A l’Estadi Olímpic Lluís Companys, en la preparació de la vetlla de pregària, vam recollir el testimoni de la Sarai, que ens explicava que quan va entrar per primera vegada a la Sagrada Família va viure una conversió molt forta. Antoni Gaudí s’imaginava una generació que necessitaria un lloc de respir enmig del soroll de la modernitat?
Gaudí pensava en la gent del seu temps i en la del futur, en totes les persones que se sentirien atretes per la Sagrada Família, que hi entrarien i que hi trobarien l’interior que ell va projectar. Un interior que va pensar ple de llum i d’estructures arbòries que s’eleven. Un espai que dona una impressió de calma enmig de la ciutat i un lloc extraordinari per a la celebració eucarística i la pregària, perquè tothom se senti acollit i a prop de Déu.
S’ha pogut recuperar el ritme i l’estructura de treball posteriors de la pandèmia del Covid?
Sí, ara estem en un ritme similar al que teníem abans de la pandèmia, però amb una estructura diferent, amb més col·laboradors externs. Tot amb l’objectiu de seguir la història de la Sagrada Família i continuar amb el projecte. Acabades les torres centrals, queden moltes parts per construir, principalment la façana de la Glòria.
Què va sentir quan va veure l’espectacle de drons, de pirotècnica, de música i de llum, i que va ser el colofó de la celebració de benedicció i inauguració de la torre de Jesucrist?
En sabíem el contingut, però, evidentment, es va veure per primera vegada el 10 de juny, d’una manera completa. Per a mi, d’entrada va ser una impressió forta veure el Sant Pare que beneïa la torre de Jesús i la creu. I després aquell final, extraordinari, amb l’explicació del que és la Sagrada Família a partir de la gent i de la llum. Va ser un espectacle que va arribar a tot el món i va ser un gran final de la missa.
“Va ser una impressió forta veure el Sant Pare que beneïa la torre de Jesús i la creu”
En aquests anys la tecnologia ha fet un salt de gegant. Tot i que el concepte de fidelitat a Gaudí és inalterable, com us ha ajudat la informàtica, el disseny paramètric o la topografia digital a interpretar i, fins i tot, a donar més precisió a les maquetes originals de guix?
Sí, sens dubte. El projecte de Gaudí és inalterable i està definit, tant el contingut simbòlic i catequètic com l’arquitectura, però ja ell mateix tenia al cap que hi hauria dues coses necessàries. Una, l’aportació dels artistes en el futur, és a dir, el fet d’expressar l’art de cada moment, i després, el convenciment que hi hauria noves tecnologies que permetrien executar el projecte amb més precisió i, fins i tot, amb més fidelitat. Per exemple, la informàtica ha permès analitzar i estudiar amb més detall les maquetes i la informació original de Gaudí, així com tot el procés constructiu. El càlcul d’estructures que és possible avui dia amb els nous materials ha permès, per exemple, tenir els interiors buits de les torres de la Mare de Déu i de Jesucrist, cosa que en temps de Gaudí no hauria estat possible. Per tant, és el mateix projecte de Gaudí, però enriquit i millorat per l’art i les tecnologies de cada moment.
“És el mateix projecte de Gaudí, però enriquit i millorat per l’art i les tecnologies de cada moment”
L’ascensor de la torre de Jesucrist es preveu que estigui enllestit el primer trimestre del 2028. Com serà l’experiència de pujar en aquest mirador impressionant?
L’accés a la torre de Jesucrist es farà per ascensors i escales. Arribarem en un primer espai de 60 metres d’altura, que s’ha donat a conèixer darrerament, en els paraments del qual hi ha una explicació artística de la història del firmament, de la creació de Déu. Són 60 metres d’altura de mosaic ceràmic, ja fet, que comença a dalt amb la primera llum i que es va enriquint de blau fins arribar a la part de baix, on hi haurà 12 escenes evangèliques en les quals Jesús ens explica com estimar. Som dins de la torre de Jesucrist i, per tant, el sentirem present a Ell i als seus ensenyaments. Per exemple, s’hi representarà el rentat de peus o la paràbola del bon samarità. L’artista Etsuro Sotoo va voler que els colors del firmament estiguessin en relació amb les tres façanes i la torre de la Mare de Déu. Per tant, els blaus estan enriquits per altres colors, que són els colors de la creació. Al centre d’aquest espai hi ha una estructura de pedra de forma hiperbòlica, també de 60 metres, amb una escala també de pedra que penja del parament exterior i, al centre, un ascensor amb tancament de vidre. Ascensor que agafarem per arribar a uns 20 metres de la creu, des d’on, a través d’una altra escala, ja molt més transparent, accedirem al centre de la creu, on hi ha unes finestres acanalades que sorgeixen del centre i s’estenen cap a les puntes i a través de les quals podrem esguardar el panorama. No es tracta només de mirar l’entorn de la Sagrada Família i el conjunt de la ciutat de Barcelona, sinó també d’entendre amb més intensitat que no vivim sols, que estem envoltats de persones a les quals Jesús ens demana que estimem. Al centre de la creu hi ha l’Anyell ferit, l’Anyell Ressuscitat viu. Com tot a la Sagrada Família, té un contingut i un sentit. A través de la bellesa de l’art i de l’arquitectura, tothom percebrà aquesta sentit d’una manera o altra, i després cadascú farà el seu camí.
Som la generació de la façana de la Glòria, cosa que suposa un repte i una responsabilitat. Es manté l’objectiu de defensar la gran escala i els monuments de l’aigua i el foc que el mateix Antoni Gaudí va proposar?
La façana de la Glòria serà arquitectònicament extraordinària, en el sentit de quelcom nou que Gaudí va pensar per expressar la glòria eterna. Tindrà quatre torres i un porxo monumental amb 16 llanternes que arribaran a 80 metres d’altura al davant. Des de sota podrem contemplar un gran atri amb la representació del cel i dels camins que ens permeten arribar a Jesús i a l’Església. Per accedir a tot aquest espai, Gaudí va projectar una escala amb dos monuments, un dedicat al foc i l’altre a l’aigua. Penso que tot arribarà tranquil·lament, però s’ha de fer bé, amb diàleg i cercant una solució justa per tothom. Amb l’Ajuntament, ja hi estem dialogant.
“La façana de la Glòria serà arquitectònicament extraordinària”
Quan diuen que en 10 anys la Sagrada Família podria estar acabada a nivell constructiu, quin any ens podem fixar? És factible el 2033 quan l’Església celebra l’Any Sant de la Redempció pels 2000 anys de la mort i resurrecció de Crist?
Ens agradaria que les torres estiguessin acabades en 10 anys. Estem treballant-hi. Pas a pas. Aviat començarem a pujar les columnes que aguanten torres. L’important és que tots acabem sent, d’una forma o altra, protagonistes de la construcció d’aquesta façana, la façana principal, la façana de la Glòria.