Des de l’entrada en vigor de la Llei de Memòria Democràtica, l’Arxiu Diocesà de Lleida ha rebut més de 2.500 peticions de certificats de baptisme, la majoria procedents de descendents d’exiliats que volen optar a la nacionalitat espanyola. Tots ells s’han acollit a la coneguda com a llei de nets, que permet a determinats descendents d’exiliats o represaliats durant la Guerra Civil i la dictadura franquista optar a la nacionalitat espanyola.
Un dels principals encarregats de gestionar aquestes sol·licituds és Joel Sanjuan, responsable de l’Arxiu Diocesà de Lleida, que aquest dimarts ha explicat a Ràdio Estel quin ha estat l’impacte de la llei de nets i com aquesta ha contribuït a posar en valor els arxius eclesiàstics.
El bisbat de Lleida ha rebut més de 2.500 peticions de certificats de baptisme des de l’entrada en vigor de la Llei de Memòria Democràtica. Tenen dades actualitzades? Quin volum representa respecte de l’activitat habitual de l’arxiu?
Les darreres dades oficials que vam facilitar corresponien al desembre, quan havíem emès 731 certificats i en teníem una trentena de pendents. Des de llavors hem continuat treballant i actualment ja ens situem al voltant dels 750 o 760 certificats expedits. Abans de l’aprovació de la Llei de Memòria Democràtica també emetíem certificats de baptisme, però era una activitat puntual. No estàvem acostumats a gestionar un volum de sol·licituds tan elevat.
Aquest increment de feina us ha obligat a reorganitzar el servei?
En el cas de l’Arxiu Diocesà de Lleida hem pogut compatibilitzar aquestes peticions amb la resta de la feina habitual, però sí que ens ha obligat a dedicar-hi molt més temps i esforços.
Què cal fer per obtenir un certificat de baptisme? Quina informació ha d’aportar la persona interessada?
La majoria de sol·licituds ens arriben per correu electrònic, tot i que també n’hem rebut per telèfon i, en alguns casos molt puntuals, de manera presencial. Per tramitar la petició és necessari contactar amb l’arxiu i facilitar el nom complet de la persona, una data aproximada del baptisme —si es coneix— i, sobretot, el lloc on es va produir. Aquesta darrera dada és imprescindible, perquè sense saber la parròquia o la població és pràcticament impossible localitzar la partida corresponent.
Heu rebut també peticions referides a les parròquies que ja no formen part del bisbat de Lleida?
Sí. Ens han arribat nombroses consultes relacionades amb parròquies que antigament pertanyien al bisbat de Lleida i que avui formen part de bisbats aragonesos. En aquests casos orientem els sol·licitants perquè adrecin la petició al bisbat que actualment custodia aquella documentació.
«Algunes persones han pogut retrobar-se amb familiars que encara viuen a Espanya i que fins aleshores desconeixien completament»
Quines històries hi ha darrere d’aquestes demandes?
Nosaltres només disposem de les dades necessàries per localitzar la documentació i, per tant, no coneixem en detall la història personal dels avantpassats. Sí que podem dir que, habitualment, les persones que fan la sol·licitud tenen entre 60 i 70 anys i acostumen a ser besnets o rebesnets de persones que van emigrar cap a Sud-amèrica.
Més enllà de la tramitació administrativa, què representa per a aquestes persones recuperar les seves arrels?
És una qüestió molt important des del punt de vista personal. Evidentment, l’emissió del certificat de baptisme no garanteix que el consolat concedeixi la nacionalitat, però quan finalment ho aconsegueixen, hi ha casos molt emocionants. Algunes persones han pogut retrobar-se amb familiars que encara viuen a Espanya i que fins aleshores desconeixien completament. Són històries que van molt més enllà d’un simple tràmit administratiu.
«La documentació que conservem és fonamental per reconstruir la memòria històrica de la nostra societat»
Més de 1.700 sol·licituds han estat denegades. Quins són els motius principals?
La causa més habitual és que els llibres de baptismes no s’han conservat, molt probablement perquè es van destruir durant la Guerra Civil. També hi ha casos en què els sol·licitants no poden acreditar documentalment el parentiu amb la persona de qui demanen la partida. Quan aquesta relació familiar no queda prou demostrada, no podem expedir el certificat.
Quina importància tenen els arxius diocesans en la conservació del patrimoni documental?
Els arxius diocesans custodien un patrimoni documental d’un valor extraordinari. La documentació que conservem és fonamental per reconstruir la memòria històrica de la nostra societat. En el cas dels llibres de baptismes, disposem de documentació que ens permet estudiar la història de moltes poblacions pràcticament des del segle XV. Per això és tan important conservar aquest patrimoni i continuar difonent-lo perquè sigui conegut i útil per a la societat.
