Feia més de deu anys que la congregació dels Fills de la Sagrada Família, fundada per sant Josep Manyanet l’any 1864 a Tremp, no rebia de nou un català a l’aspirantat. El darrer és un reusenc, que actualment es troba a punt d’iniciar uns anys de pràctiques a l’Argentina previs als vots perpetus i a l’ordenació. Doncs bé, aquest diumenge 27 de setembre ingressa a l’aspirantat un jove d’Esplugues de Llobregat de 18 anys, Joan València Requena.
“La meva fe la vaig trobar en l’entorn escolar amb l’ajuda i l’acompanyament de les religioses»
Segons ens explica, hi ha un fet fonamental en el seu camí vocacional, i és l’etapa escolar al Col·legi de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret a Esplugues de Llobregat: “La meva fe la vaig trobar en l’entorn escolar amb l’ajuda i l’acompanyament de les religioses. Jo crec que si Déu les va posar en el meu camí va ser justament per fer-me adonar de la importància de l’educació, de l’acompanyament familiar i de la pastoral juvenil, per poder enfortir aquests aspectes de la fe que potser avui dia no són tan propers a la joventut, i per agafar jo aquest relleu i testimoniatge, viure’l i transmetre’l als altres.”
La comunitat que l’acull és la de Sant Andreu, a Barcelona, on es troba el santuari de sant Josep Maria Manyanet. El seu superior i acompanyant és el pare Emili Berbel, que es troba a Barcelona després d’una etapa de set anys al Camerun dedicat a la formació. “Estem molt contents que tinguem un nou aspirant, de nou català”, ens diu el pare Berbel. “A Catalunya no tenim aspirantat, podia anar a Colòmbia, al Camerun o al Brasil, però la Delegació va decidir acompanyar-lo des de la comunitat intergeneracional de Sant Andreu, amb un programa especial, un programa híbrid que en diem, perquè es formarà a la comunitat i a l’Ateneu Universitari Sant Pacià i tindrà de company el religiós camerunès Edmond Nzenda.”
“M’imagino el futur rodejat de nens, de famílies, de la gent del barri en definitiva”
Aquest diumenge, en la missa de renovació de vots de dos religiosos, per tant, després d’un primer any de discerniment vocacional —el que en diuen propedèutic al Seminari diocesà i que en el cas dels Fills de la Sagrada Família és el camí vocacional—, el Joan València fa un nou pas amb la imposició de la creu, en una cerimònia senzilla. “M’imagino el futur rodejat de nens, de famílies, de la gent del barri en definitiva”, ens comenta il·lusionat. “La gràcia dels Fills de la Sagrada Família és que tenen una inserció quasi invisible a la societat i als barris on estan, perquè no es fa cap diferenciació. Tenen molta vida al barri, nombrosos projectes comuns i compartits, i això mateix és el que busco, aquesta convivència amb tantíssimes persones a les quals poder ajudar.”