L’atenció a la gent gran ha estat una constant en la manera amb què Déu s’ha manifestat. Podem dir que ha estat una de les seves predileccions, junt amb l’atenció als pobres i les persones que per la seva fragilitat necessiten ser ateses preferentment. El papa Lleó, en el seu missatge fet per a aquesta Jornada dedicada ancians i ancianes, els diu: “No tingueu por de la fragilitat. Pròpiament aquesta debilitat comporta una nova potencialitat que il·lumina també les altres edats de la vida. De fet, quan és acceptada i reconeguda, la fragilitat obre el cor a l’ajuda mútua i a la invocació d’Aquell que pot donar allò que cap poder humà és capaç de garantir: la reconciliació profunda dels cors i amb ell la pau vertadera.”
Les paraules d’Isaïes “Jo mai no t’oblidaré!” que encapçalen aquest escrit i que és el mateix títol que el Papa dona al seu missatge, ell les qualifica de paraules que ens omplen de consol i de confiança, ja que en moltes ocasions l’experiència viscuda és de desorientació i fa una crida a redescobrir que l’Església està cridada a ser mare de tots i que a qualsevol edat és possible descobrir-se com a fills i filles de Déu.
La promesa del Senyor sempre hi és, tot i que el sofriment per a moltes persones persisteix, sobretot quan als més grans se’ls mira amb prejudicis i se’ls considera un pes, quan són abandonats pels fills, obligats a migrar o a combatre a la guerra. Hem de fer que la promesa “Jo mai no t’oblidaré!” segueixi i animi a la confiança. És a l’últim tram de la vida quan es descobreix amb més força la tendresa de Déu, quan també es pot iniciar o reprendre una vida espiritual. Sempre hi som a temps i qualsevol decisió és important.