Trobant-se Joan Baptista a la presó d’Herodes, en sentir parlar de les obres realitzades per Jesús, li ha enviat uns missatgers demanant-li: “Ets tu el qui ha d’obrar el canvi o n’hem d’esperar un altre?” (11,3). Jesús respon no de paraula sinó enumerant-li les obres alliberadores que acaba d’obrar en presència d’ells.
Malgrat els dubtes que Joan tenia, l’elogi que fa d’ell és contundent: “No s’ha alçat entre els nats de les dones ningú més gran que Joan, el Baptista”, així com, al contrari, la denúncia de la generació present. Avui llegim, a manera de colofó, la reacció anímica de Jesús en forma de reconeixement al seu Pare: “T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has amagat aquestes coses als savis i intel·ligents, i les has revelades als senzills.” Jesús inverteix la valoració que fa de les persones la societat dominada pels poderosos i posa en primer pla “els senzills”.
No es pot traduir per “infants”, ja que són persones capacitades per ser objecte d’una revelació, que resta amagada als prepotents. Tot seguit, ho recalca: “Sí, Pare, perquè així ha estat objecte de beneplàcit a la teva presència.” La inversió dels valors que ell propugna ha estat objecte d’aprovació per part de Déu. En dues línies plenes de contingut revela l’íntima relació que s’ha establert entre ell, “el Fill”, i Déu, “el Pare”, fins al punt que, a partir d’ara, tan sols tenim accés al Pare per mitjà de la revelació que en fa el seu Fill. A partir d’ell, tots els intermediaris, la Llei, Moisès, Joan… són sobrers.
A continuació, esclata en una crida adreçada als menyspreats per la societat: “Veniu a mi tots els qui us sentiu cansats i que esteu sobrecarregats, i jo us donaré repòs. Preneu el meu jou sobre vosaltres i apreneu de mi, que soc mansuet i humil de cor, i trobareu repòs per a les vostres vides, perquè el meu jou és suau i la meva càrrega, lleugera.” La crida la continua fent sentir avui “l’Esperit Sant, l’altre Paràclit” que Jesús ha enviat, perquè renovi la memòria de tot el que ell ens assegurà.
