Amb la vènia i la paciència del lector, aquest escrit, a l’humil estela del darrer llibre de Javier Cercas Mena, serà un assaig d’un batibull de gèneres periodístics. Perquè, com admet l’autor d’Ibahernando, El loco de Dios en el fin del mundo (Random House, 2025) —un èxit de vendes al darrer Sant Jordi que segueix ben amunt a les llistes de Llatinoamèrica, Itàlia i l’Estat espanyol— és un “llibre diferent, extravagant, una barreja de crònica i assaig i autobiografia, un experiment friki, un calaix de sastre”.
“La meva mare era profundament i seriosament creient. Ella, quan va morir el pare, estava segura que es retrobaria amb ell, aquesta és l’essència del cristianisme”, remarca Cercas.
