Aquesta setmana parlem d’Intel·ligència Artificial. És el tema en voga i en boca de tothom. La tecnologia va tan ràpid que gairebé no ens dona temps a fer-ne una reflexió en profunditat. Ens va passar amb la irrupció de les pantalles a casa i a l’escola, en edats cada vegada més primerenques. Ens faltava reflexió prèvia i ara hi ha països com Suècia que fan passes enrere. Recordem també campanyes com la que impulsa la pedagoga Anna Ramis De 0 a 3 pantalles res, per alertar les famílies de la nocivitat d’un accés prematur a les pantalles. Però és que les dades de l’últim PIRLS (estudi internacional de progrés en comprensió lectora) són més que preocupants: la comprensió lectora dels infants de primària cau 7 punts en cinc anys. Catalunya registra una de les pitjors dades del conjunt de l’Estat.
La Intel·ligència Artificial també està encenent totes les alarmes i preocupant les persones i els països. Estem assistint a una barreja de prudència, escepticisme i temor.
No únicament hi ha en perill múltiples llocs de feina sinó les mateixes bases de l’existència humana. Precursors com Elon Musk han signat un manifest, publicat per l’Institut per al Futur de la Vida, en què demanen que es posi en pausa el desenvolupament dels models d’intel·ligència artificial més avançats fins que es puguin desenvolupar i aplicar protocols de seguretat comuns per a aquests dissenys.
Els impulsors en demanen una moratòria mentre els països s’apressen a crear protocols i normatives. I mentrestant anem jugant i sorprenent-nos davant d’imatges creades amb IA com la del papa Francesc amb un monopatí o abillat amb un abric enorme. Neil Postman, al seu llibre Divertim-nos fins a morir (1990), alertava dels perills de la televisió. Ara el risc és el de divertir-nos fins a morir mentre juguem amb el ChatGPT.
En el Primer Pla d’aquesta setmana, Ulises Cortés, catedràtic d’IA a la Universitat Politècnica de Catalunya, destaca que “com qualsevol tecnologia utilitzada per al bé comú, és una meravella”. I Leticia Soberón, consultora i membre del Dicasteri per a la Comunicació, recorda que “la responsabilitat sobre l’ús de qualsevol invent es juga a cada cor humà, però també a les lleis”.
A qui també donem veu aquesta setmana és a Jordi Pigem, escriptor i filòsof, autor de Tècnica i totalitarisme (Fragmenta), que posa en qüestió la sigla Intel·ligència Artificial —“la intel·ligència artificial és tan intel·ligència com una flor artificial és una flor”— i proposa canviar-la per Invasió Algorítmica, “perquè a través dels algoritmes s’envaeix la nostra privacitat, les nostres relacions, les nostres feines i tot el que constitueix la cultura i la societat humana”.
Sens dubte que la dimensió espiritual i la religió pot ser recer davant la Invasió Algorítmica, però no per tancar-nos ni amagar-nos sinó per recordar-nos i recordar als altres qui som i la nostra essència de fills de Déu.
