A finals de maig, Roser Caminal i Homar, priora administradora del monestir de Sant Pere de les Puel·les, va comunicar al bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, la impossibilitat d’aquesta comunitat benedictina de continuar al capdavant del santuari de Puiggraciós, atès que avui només està formada per 13 monges, la majoria d’edat avançada.
“Ha arribat el moment. Tot i reconèixer el goig del servei realitzat, som conscients que no podem continuar al capdavant del santuari. No és una decisió fàcil, però sí realista”, exposa Caminal. La marxa de les monges serà cap a mitjans de juliol, malgrat que sense monges, el santuari continuarà obert i habitat i hi romandrà l’activitat religiosa i cultural. El bisbat, per la seva banda, ha expressat el seu desig que Puiggraciós continuï obert i amb activitat pastoral.
L’Associació d’Amics de Puiggraciós també ha manifestat el seu compromís perquè Puiggraciós continuï mantenint l’essència espiritual i d’acollida que l’ha caracteritzat des de l’arribada de les monges benedictines fa més de mig segle. “Des de l’Associació treballem i treballarem per tal que el santuari continuï essent un focus d’espiritualitat, natura, cultura i país, que són els eixos que ens defineixen”, explica Joan Lluís Zamora, el president.
El dilluns 7 de setembre, a les sis de la tarda, amb la Vetlla de la nativitat de la Mare de Déu, i en el 53è aniversari de l’arribada de les monges al santuari, s’organitzarà un comiat popular i institucional a les monges, que ja s’està començant a organitzar.
Construït entre el 1701 i el 1711, en el terme de Figaró-Montmany, les monges benedictines de Sant Pere de les Puel·les hi van arribar el setembre del 1973, fruit de la resposta del cardenal Narcís Jubany a la petició dels capellans de les parròquies de l’entorn per tal que hi hagués una presència monàstica.
Des de llavors, un total de 19 monges han viscut al santuari. L’any 2023, es va celebrar solemnement els 50 anys de la seva arribada amb múltiples activitats de celebració.