Diumenge que ve comencem l’any litúrgic. És cada vegada un nou any? O és una repetició? Si fos això, semblaria una dificultat: la repetició dels dies, les setmanes i els anys. Molts no veuen la novetat litúrgica que es dona en cada celebració i en concret de l’any litúrgic que es repeteix. Cal dir que l’estructura és la mateixa, però la història de l’home varia.
Ja Dom Prosper Guéranger presentava la novetat cada any de les estacions místiques de l’any litúrgic. Però serà Dom Odo Casel, el gran teòleg de l’any litúrgic, qui el defineixi millor. Ho il·lustra amb aquesta idea suggeridora en el capítol IV del seu llibre El Misterio del culto: “L’any litúrgic s’assembla més a un camí que serpenteja per la muntanya fins que puja a poc a poc, amb una ascensió lenta al cim escarpat. Per això, hem de recórrer el camí nosaltres mateixos any rere any per pendents similars però que pugen fins que hem tocat l’últim punt, que és Crist mateix, el nostre objectiu i el nostre final.” Odo Casel afirma, per un costat, una visió cíclica o repetitiva del temps, com l’etern retorn, sense cap moment privilegiat. Casel era un coneixedor de la cultura grega i de la seva visió del cercle com a signe d’eternitat del diví. El cercle permet que tots els punts existeixin dins del cercle. Però, per altra banda, el cercle xoca amb l’element lineal, bíblic, que creu en la progressió del temps, la línia recta de la Història de la Salvació, visió també de la patrística.
Així, per a Casel, l’any litúrgic no coneix un fi absolut, ni un començament nou, cada any es prolonga en el següent. L’any litúrgic és el Misteri de Crist —com a possibilitat de viure i celebrar tot el Misteri de Crist cada any— a partir de la idea de la presència sacramental de l’obra salvadora de Crist en la Litúrgia.
Per això, Casel presenta un cercle no tancat, com una espiral, que combina la línia històrica i de la salvació, en progressió, amb el fet repetitiu, però sense repetir mai el mateix nivell, per dues raons: la història personal i l’hermenèutica de la teva vida a partir de la història de Jesús.
La repetició fa que anem progressant, que entrem en la vida de manera diferent. En un any es repassa i s’actualitza tota la Història de Salvació, que s’uneix a la nostra pròpia història de salvació eclesial i personal. L’any litúrgic és eclesial i ajuda a sintonitzar amb la comunitat. Altrament, hi ha el perill del fracàs: ja que no arribem a la plena realització.
Un no neix cristià, sinó que n’esdevé pel baptisme de l’Església que es va desplegant al llarg de l’existència. Ja que el baptisme és un programa que es concreta al llarg de la vida. Per això diem que l’any litúrgic és quasi un sagrament. Qui més ens hi ajuda és la Paraula de Déu que es proclama en el decurs de l’any litúrgic.