El dilluns 19 d’octubre, l’arxipreste de la zona d’Oliva i rector de la Font d’en Carròs i Rafelcofer (arxidiòcesi de València), Marcos Senabre, explicava que les parròquies de la zona afectada per la dana Adam encara no eren conscients de l’abast de les conseqüències del temporal. Dos dies després, Senabre ha reconegut a Ràdio Estel que l’abast real de les pluges ha estat més greu del que s’havia previst en un inici, i cinc parròquies de la costa n’han resultat afectades. Durant l’entrevista, que reproduïm a continuació, el sacerdot ha aprofitat per reflexionar sobre com la urbanització del territori i la manca de manteniment dels barrancs han agreujat els efectes de les pluges torrencials a València.
Quina és la situació actual a les poblacions més afectades?
L’aigua ja va baixant i estem veient que hi ha molts danys, però encara estem observant i avaluant la situació. Pel que fa a les parròquies, n’hi ha cinc de la costa afectades. No només són les d’Oliva i Piles, sinó també les de Bellreguard, Miramar i Daimús. Són els pobles de la costa que estan a tocar del mar. Alguns companys estan entrant a les esglésies per comprovar què hi ha i valorar els desperfectes. Estem veient que hi ha més danys dels que ens pensàvem. Les esglésies estan inundades i gran part del patrimoni ha quedat mullat i malmès. L’electricitat, els objectes de culte… serà complicat de tornar a la normalitat, però ho hem de veure a poc a poc, perquè encara estem avaluant els danys.
“La pujada del nivell de l’aigua ha estat més gradual, però ho ha inundat tot i ha fet molt de mal”
Com ha viscut la població aquesta nova alerta, a prop del segon aniversari de la dana del 29 d’octubre del 2024?
A la nostra zona estem una mica acostumats, entre cometes, a aquestes situacions. A la Font d’en Carròs, per exemple, fa trenta anys van caure 800 litres d’aigua en unes deu hores. Són barbaritats, però això no vol dir que un ho acabi d’entendre o d’acceptar. Quan arriben les alertes, automàticament tens por i t’espantes. També estàs una mica cansat i fart, però saps que és la realitat que tens.
Quina diferència hi ha entre aquesta dana i la del 2024?
Hi ha molta diferència entre aquella dana i aquesta. Ara ha plogut moltíssim, però en una zona concreta i sense una barrancada forta que arrossegués l’aigua. La pujada del nivell ha estat més gradual, però ho ha inundat tot i ha fet molt de mal. Hi ha xalets, cotxes i cases molt malmesos. Però, com que l’aigua no ha baixat amb tanta força, moltes coses es podran recuperar.
“Abans els camps estaven ben treballats i les valls per on passava l’aigua estaven netes”
Quins aprenentatges hauríem de treure d’aquests episodis, tenint en compte el canvi climàtic i les característiques d’aquest territori?
És un tema complex. Hem d’aprendre a fer les coses bé, però també hem de tenir en compte la realitat que tenim. Si això hagués passat fa quaranta anys, no hauria fet tant de mal, perquè aleshores una gran part de la població eren llauradors. Abans els camps estaven ben treballats i les valls per on passava l’aigua estaven netes. Hi podia haver alguna inundació en una casa, però els camps ajudaven a gestionar l’aigua. Avui hi ha molta més construcció i molts camps estan abandonats. A més, les valls i els barrancs estan bruts, i tot plegat fa que l’aigua vagi per on pot.
Per això hem de tenir més capacitat per cuidar el territori i no perdre el que tenim. No n’hi ha prou de dir que no s’han de tocar els tarongers, hem de cuidar les valls, hem de netejar-les perquè tot tingui un bon desenvolupament. És difícil, però és important.
Com han viscut les clarisses d’Oliva les inundacions i quina ha estat l’afectació al convent?
Aquell dia estàvem fent la presa de possessió del rector de Sant Francesc, que és qui porta les clarisses, i ja començava a ploure. Al cap de dues hores, la zona de la parròquia de Sant Francesc i la situació al convent de les clarisses era de pel·lícula: hi havia un metre i mig d’aigua. L’edifici està a la part baixa del poble i, per tant, s’inunda molt ràpidament. Hi havia tres o quatre punts amb aigua a la part baixa, però, com que l’aigua va passar relativament de pressa, també va ser més fàcil netejar-ho.
Les religioses ho han viscut amb dificultat, perquè són grans, però hi ha hagut un bon equip de persones, inclòs el rector, que les ha ajudat. L’endemà van netejar els espais i, avui, tant el convent com l’oratori estaven impecables. Tot i això, no deixa de ser una situació molt dura, perquè són edificis antics i qualsevol afectació pot comportar complicacions a llarg termini.