“Una mentalitat científica, una inquietud humanista i una dilatada experiència en àmbit internacional, juntament amb una gran independència, és el que avala els consells i anàlisis de Mayor Zaragoza.” D’aquesta manera, Enrique Miret Magdalena analitzava fa 23 anys a El Ciervo el darrer llibre en aquell moment (Los nudos gordianos) de Federico Mayor Zaragoza. Aquest doctor en Farmàcia, catedràtic i polític amb responsabilitats rellevants (ministre d’Educació i Ciència, 1981-1982 o director general de la Unesco, 1987-1999) frega les nou dècades (Barcelona, 1934) amb una energia i clarividència exemplars.
Membre de la generació més colpejada per la pandèmia, també ha passat el Covid, i espera que la societat en conjunt, després d’aquests fets, tingui una mirada més misericordiosa amb els ancians: “Quina vergonya que la major part de residències estiguin en mans de fons voltor!” Atén el nostre setmanari en una dilatada conversa telefònica des de la seva residència a Madrid que transcorre en català amb accent tortosí.
“L’ONU no és democràtica; hi ha cinc països amb veto, i així no hi ha res a fer amb tots aquests conflictes”, destaca Mayor Zaragoza.
