El dijous 6 de març ha mort el jesuïta i teòleg José Ignacio González Faus. Va néixer a València el 27 de desembre de 1933 però la major part de la seva trajectòria com a teòleg, escriptor i professor la va desenvolupar des de Sant Cugat i Barcelona. El funeral i enterrament serà el dissabte 8 de març a les 11:00 al Centre Borja (St. Cugat).
Va entrar a la Companyia de Jesús l’any 1950 i va ser ordenat sacerdot el 28 de juliol de 1963. Era llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona (1960). Va fer estudis de Teologia primer a Sant Cugat, i posteriorment a Insbruck (Àustria) entre 1963 i 1964, al Pontifici Institut Bíblic de Roma, entre 1965 i 1966, i es va doctorar en Teologia a Tübingen (Alemanya) l’any 1968. Va ser professor de Teologia Sistemàtica a la Facultat de Teologia de Catalunya i a la Universidad Centroamericana “José Simeón Cañas” (UCA) de El Salvador.
Va impartir classes a diversos països de l’Amèrica Llatina, on la seva obra i el seu pensament han tingut gran difusió. La reflexió teològica de José I. González Faus té com a eix la reivindicació del rostre humà de Déu i l’accés a la fe des de la humanitat real de Jesús. En la seva obra hi ha una constant crítica al capitalisme i el diner com a idolatria, i situa els pobres com a vicaris de Crist d’una Església que ha de ser comunitat al servei dels pobres. “Déu és un desconegut total però per a nosaltres té un rostre humà que és la fraternitat, la igualtat entre tots els homes”, afirmava. “Als Evangelis els protagonistes són els malalts i els pobres: els que pateixen. I aquests són el rostre de Déu amb nosaltres”.
El seu compromís i conviccions profundes el van portar a ser molt crític amb les estructures socials i econòmiques que generen injustícies, però també amb els estaments eclesials i les estructures de poder de l’Església. Va reivindicar que el lloc de l’Església és al costat de les víctimes i per això en reclamà la reforma. La seva visió el va situar sovint a les fronteres eclesials i els seus posicionaments, punyents, no sempre van ser ben rebuts per tothom.
Des de 1968 fins a 1977 va ser director de la revista Selecciones de Teología i des de 1981 i fins el 2005 va ser responsable acadèmic del centre d’estudis Cristianisme i Justícia. Cal destacar que en va ser un dels impulsors des dels seus inicis, juntament amb el jesuïta Joan N. García Nieto. En sintonia amb les línies del Concili Vaticà II i el lideratge de la Companyia de Jesús per part de Pedro Arrupe, Cristianisme i Justícia sorgeix l’any 1981 a Catalunya com a espai de reflexió sobre la fe cristiana des de la pràctica en favor de la justícia. González Faus va estar sempre vinculat a aquest centre, participant activament en el treball de reflexió i estudi en l’àmbit social i teològic.
Escriptor incansable, va publicar nombroses obres. Citem com les dues cabdals La humanidad nueva. Ensayo de Cristología y Proyecto de hermano: visión creyente del hombre (la seva antropologia). A més, podem afegir: Acceso a Jesús; Vicarios de Cristo: los pobres en la teología y espiritualidad cristianas; Fe en Dios y construcción de la historia; Otro mundo es posible… desde Jesús; El rostro humano de Dios: de la revolución de Jesús a la divinidad de Jesús; ¿El capital contra el siglo XXI?; … També és autor de 37 quaderns de la col·lecció de Cristianisme i Justícia, entre ells: Déu?; Por de Jesús; La difícil laïcitat; L’església, per a què?; Memòria subversiva, memòria subjugant; Inhumans i infrahumans; Romeros d’Amèrica;… el darrer va ser Rics i pobres al Nou Testament, el setembre del 2023.
