Gairebé 98 anys després de la seva mort, Antoni Gaudí continua sorprenent amb els seus atrevits i innovadors dissenys. L’última troballa de l’arquitecte de la Sagrada Família ha estat un armari que s’ha exposat públicament per primera vegada aquest dilluns 11 de març. Es tracta d’un moble cantoner fet de fusta de noguera i amb diversos elements de metall i vellut. La peça, que Gaudí va elaborar en la seva etapa de joventut, havia estat en mans de la família Vicens més d’un segle, fins que finalment es va posar a subhasta i la casa-museu Vicens va decidir comprar-la per restaurar-la i mostra-la al públic.
L’armari de Gaudí és cantoner, ja que dos dels angles estan enganxats a la paret
El director de la Casa Vicens, Emili Masferrer, és un dels principals responsables de la recuperació d’aquest armari inèdit, que actualment ja es pot visitar a la segona planta d’aquesta casa-museu de Barcelona. En una entrevista al programa de Ràdio Estel La caravana, Masferrer ha explicat que el moble es conserva en molt bon estat, tot i haver estat construït en la dècada del 1880, fa més de 130 anys. En aquest sentit, el director ha definit l’armari com una peça original, amb unes característiques que el fan molt peculiar: “És un armari cantoner, ja que dos dels angles estan a la paret. A més, no està recolzat a terra, sinó que queda suspès a l’aire. Segurament hi havia algun motiu pràctic pel qual Gaudí el va fer així, però no ho podem determinar.”
El procés de restauració
Com ha explicat Masferrer, el moble havia estat tots aquests anys en mans d’un descendent de la família Vicens, fins que la casa museu Vicens el va adquirir a la casa de subhastes Lamas Bolaño, el juny de l’any passat. A partir d’aquest moment, va començar el procés de diagnosi i restauració del moble, que va anar a càrrec de les restauradores de béns culturals Sonia Berrocal i Marta Vilà.
Tot i que l’armari tenia un bon estat de conservació, s’hi van detectar algunes degradacions que afectaven tant la fusta com el metall i el vellut. Per aquest motiu, les restauradores van fer-hi un tractament de desinsectació, van netejar la brutícia interior i en van eliminar les capes d’oxidació.
“Hi ha més mobles de l’arquitecte català, i d’alguns encara se’n desconeix l’existència”
Els mobles perduts d’Antoni Gaudí
En la seva entrevista a Ràdio Estel, Masferrer també ha reconegut que de la mateixa manera que s’ha pogut recuperar aquest armari, el més probable és que “encara quedin peces de Gaudí que no s’han descobert”. En aquest sentit, com ha dit el director, tot i que es coneixia l’existència d’aquest armari, “hi ha més mobles de l’arquitecte català, i d’alguns encara se’n desconeix l’existència”. Per això Masferrer ha manifestat que el desig de la casa Vicens és continuar sent “un espai clau per descobrir els inicis de Gaudí i entendre el seu llegat”.
Aquest armari és una de les dues peces de mobiliari que Gaudí va fer per a la casa dels Vicens a Alella, juntament amb una xemeneia. La relació de l’arquitecte amb aquesta localitat, on va projectar-hi el retaule per a l’església de Sant Feliu el mateix any que va iniciar la construcció de la Casa Vicens, va començar el 1880, quan l’arquitecte va començar a passar llargues temporades a la casa familiar del matrimoni Vicens situat al carrer de Dalt, avui Anselm Clavé, al municipi d’Alella.
