En memòria del director del Secretariat diocesà de Migracions de Cadis i Ceuta
Estimat Gabriel,Em demanen que, en un grapat de caràcters, escrigui quatre ratllese que facin memòria de tu, ara que la germana mort t’ha fet absent de nosaltres.Jesús, el teu amic de Natzaret, tot ell, en persona, es va quedar amb els seus compartit com a pa i una copa de vi. Una existència compartida, una vida entregada, un pa, una copa de vi, això havia estat Jesús sempre i per a tots.Des d’aquesta memòria seva que tu vas celebrar cada dia amb fam d’aprendre Jesús, des d’aquesta memòria real de la seva paraula amiga, de la seva mirada compassiva, de la seva vida entregada, del seu amor fins a la mort, tu vas aprendre a parlar als pobres, a mirar-los amb humanitat, a compartir amb ells el teu poc pa, el teu poc d’oli, el teu poc de tot… Des d’aquesta memòria seva vas aprendre a posar dins el caixonet de Déu tot el que tenies per viure.Amb Jesús, en l’eucaristia, et vas deixar ungir per l’Esperit que a ell el va ungir, vas obeir la crida que ell va rebre, vas aprendre a anar on ell va ser enviat, vas aprendre a ser evangeli per als pobres.Amb tu, germà Gabriel, Jesús va continuar apropant-se amistosament als darrers, pels teus ulls va continuar mirant compassivament els ferits, amb les teves mans va continuar netejant nafres, amb la teva paraula va continuar alleujant dolors, regalant esperança, en el teu cor va continuar estimant els descartats, amb tu, ell, el bon samarità, va continuar recollint els que avui jeuen abandonats al marge dels camins, deixats allà per la violència dels bandits, oblidats per la indiferència dels bons.En tu, amb el teu cor i amb les teves mans, Jesús va continuar sortint com a evangeli a l’encontre dels pobres. Com Jesús, vas posar sobre la taula dels pobres el pa i el vi de la teva vida.Però també sabies que tu, aquell cor d’estimar i aquelles mans de treballar i tot el teu ésser, continuaves tenint cura de Jesús, perquè tot el que vas fer amb els pobres, amb els teus emigrants estimats, ho vas fer amb el Senyor a qui vas estimar, ho vas fer amb el Rei de qui vas aprendre, ho vas fer amb Aquell en qui et vas transformar.Un dia, els pobres seran testimonis que vas anar a posar remei a la seva fam i la seva set, la seva nuesa i la seva soledat, la seva necessitat d’esperança, de companyia, d’abric, de consol, de futur. I Jesús serà testimoni del que vas fer amb ell.Els teus emigrants, ells fan la teva memòria, ells són la teva memòria.I aquesta memòria porta un segell d’eternitat beneïda.Els pobres han experimentat la teva misericòrdia. Jesús l’ha guardada en la memòria del cor. I, amb els pobres, Jesús l’eternitzarà en la benaurança que compartiràs amb els que heretaran la benedicció del Pare.Una abraçada, germà meu. Ajuda’ns a ser de Jesús.
