“Quan treballem, pensem i decidim junts, som millors, creixem com a escoles i com a comunitat.” Amb aquestes paraules, la secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), Meritxell Ruiz, ha donat el tret de sortida al Quòrum 26, celebrat aquest dijous 22 d’octubre a Tarragona. Sota el lema “Som constel·lació educativa”, en referència a les paraules del papa Lleó XIV durant el Jubileu de l’Educació del 2025, el congrés, organitzat per la mateixa FECC, ha servit per compartir eines i propostes per afrontar els reptes actuals de l’escola cristiana a Catalunya, que ha començat aquest curs amb 244.327 alumnes.
Més de 800 persones, entre docents, equips directius i altres professionals del sector educatiu, han participat en aquesta segona edició del Quòrum, que ha comptat amb les intervencions de veus destacades del món de l’educació i el pensament, com la professora Qing Gu, de la University College de Londres, el filòsof i teòleg Francesc Torralba, o l’actor Lluís Homar.
“L’alumne no és un algoritme predictible”
Pel que fa a la representació de l’Església catalana, la jornada ha comptat amb la participació del cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i de l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas. El cardenal Omella, com a president de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, ha estat l’encarregat de donar la benvinguda a tota la comunitat educativa, a la qual ha animat a treballar per esdevenir un espai de trobada “on tothom se senti valorat i on es pugui sembrar la llavor de l’Evangeli”. Prenent com a referència a Jesús, “el mestre amb majúscula”, Omella ha destacat la importància “d’ensenyar amb amor, paciència, i sense imposar els ensenyaments, sinó proposant-los”. Amb l’humor que el caracteritza, el cardenal ha recordat que “si 12 pescadors de Galilea van transformar el món, els mestres, que són molts més, el poden transformar també amb l’ajuda de Déu”.
Aquesta necessitat de situar la persona al centre de l’educació també ha estat present en la intervenció de Meritxell Ruiz, que ha defensat la força de les escoles cristianes com “una constel·lació educativa que comparteix una mateixa missió”. En aquest sentit, Ruiz ha volgut remarcar que la presència de l’escola cristiana en la societat actual és més necessària que mai: “En el món on vivim, marcat per la transformació tecnològica, l’alumne no és un conjunt de dades ni un algoritme predictible, sinó un rostre i una vocació cridada a desplegar-se en plenitud”.
Ha completat els parlaments inicials la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, que ha agraït públicament el diàleg que ha permès assolir acords amb l’escola d’iniciativa social en àmbits com el finançament, l’ampliació de les plantilles i les condicions laborals dels docents: “reconec la bona dispoció que ha fet possible arribar a aquests acords assolits aquest any amb l’escola d’iniciativa social”.
Com podem trasnmetre esperança als alumnes?
Un dels moments més esperats del congrés ha estat la intervenció de Francesc Torralba, que ha explicat als docents i professionals de l’ensenyament quines són les claus per transmetre esperança als alumnes. En la ponència, titulada “L’art d’educar l’esperança”, ha recordat que els infants i joves es trobaran amb dificultats i contrarietats al llarg de la vida i que necessitaran adults que els acompanyin. Per això, ha defensat que els educadors han de saber sostenir-los i ajudar-los a descobrir les seves pròpies capacitats, fins i tot quan les circumstàncies semblen adverses.
“L’esperança no és la ingenuïtat”, ha remarcat. Segons el filòsof, tenir esperança no significa ignorar les dificultats, sinó reconèixer-les i actuar per afrontar-les. També ha insistit que no es tracta d’una espera passiva: “L’esperança va lligada a la creativitat i a evitar la repetitivitat, és dinàmica”. En aquest sentit, ha explicat que una situació educativa difícil pot obrir noves possibilitats si el docent és capaç de trobar maneres diferents d’acompanyar l’alumne.
«Ens cremem a la feina perquè estem molt sols”
Per il·lustrar-ho, ha posat l’exemple d’un noi que havia estat expulsat de tres instituts per les seves conductes violentes. La mare, desesperada, no sabia què fer i no hi veia cap sortida. Davant d’un cas així, ha explicat Torralba, alguns professors poden arribar a pensar que ja no hi ha res a fer. Tanmateix, ha plantejat una alternativa: en lloc de continuar intentant que el noi s’adapti a una aula convencional, es podria buscar un entorn diferent, com ara una granja agrícola, on no manifestés actituds agressives i tingués l’oportunitat d’aprendre un ofici. D’aquesta manera, ha defensat que l’esperança també implica trobar respostes noves i evitar repetir les mateixes estratègies quan no funcionen.
Torralba ha assenyalat tres paraules clau per transmetre esperança als infants i joves: futur, possibilitat i comunitat. El futur, ha explicat, no està escrit i depèn també de les decisions que es prenguin; les possibilitats de cada alumne s’han d’ajudar a desplegar; i la comunitat educativa és essencial per sostenir una tasca que no pot recaure en una sola persona. En aquest sentit, ha advertit del desgast que pot provocar la solitud dels docents: “Ens cremem a la feina perquè estem molt sols.” Per això, ha reivindicat la importància de construir comunitats educatives capaces d’acompanyar els mestres i de donar-los suport en la seva tasca.
El paper dels mestres i els reptes de la intel·ligència artificial
La professora Qing Gu, de la University College London, ha centrat la seva intervenció en el lideratge educatiu, la qualitat docent i el benestar dels professionals. Ha explicat que la qualitat dels professors és un dels factors més importants en l’educació i ha defensat la necessitat de comptar amb docents compromesos amb la millora dels centres. Per aconseguir-ho, ha remarcat la importància que els mestres se sentin satisfets i acompanyats en tots els àmbits, inclòs el psicològic.
La intel·ligència artificial ha estat un altre dels grans temes de la jornada. En la sessió “IA amb criteri: educar en temps d’algoritmes”, Maria Amparo Alonso i Albert Sabater han reflexionat sobre com afrontar la incorporació d’aquestes tecnologies a l’educació. El congrés ha servit igualment per compartir el treball desenvolupat durant tres anys pels Grups d’Experts de la FECC, que han elaborat orientacions i propostes en àmbits com la identitat curricular, la cura integral de la persona, la competència lectora i matemàtica, l’àmbit digital i els indicadors de centre. “
La jornada ha inclòs també aportacions sobre la comprensió lectora, l’acompanyament educatiu, la identitat curricular i l’aprenentatge de les matemàtiques. La cloenda ha anat a càrrec del secretari general adjunt de la FECC, Víctor Cullell; del secretari de Millora Educativa del Departament d’Educació, Ignasi Giménez, i de l’arquebisbe Joan Planellas.
