Francesc ha recordat aquest dijous novament que ser cristià és fer i actuar més que no pas dir. En l’homilia de la Missa matinal celebrada a la capella de Santa Marta, el Sant Pare ha destacat que, “en la nostra vida, Déu pica a la nostra porta sovint a través dels pobres i els necessitats”. Són les oportunitats que tenim de fer el bé i, per tant, de ser cristians autèntics. El Papa ha assegurat concretament que “l’autèntica fe és adonar-nos que tenim els pobres a prop i que és Jesús qui ens pica a la porta a través d’ells, com va passar amb Llàtzer”. Francesc ha invitat els creients a preguntar-se “si són cristians en el camí de la mentida, del dir, o en el de la vida, és a dir, en el de les obres”. I ha presentat l’exemple d’un home ric, però tancat en el seu petit món de vanitat i sense capacitat de mirar més enllà del seu entorn. “Era un home tancat en el seu petit món, el dels banquets, les vestimentes, la vanitat i els amics, precisament en una bola de vanitat i sense capacitat de mirar més enllà”, ha destacat.

El Sant Pare ha recordat que “l’home ric era aparentment religiós sense conèixer la perifèria que tenia a prop de casa seva, i només confiava en ell mateix, no pas en Déu”. Francesc ha subratllat que, “segons l’evangeli, havia perdut fins i tot el nom, la substància i la força”. I així ha posat l’exemple “d’un sacerdot o un bisbe de carrera, amb adjectiu però no amb nom perquè no té substància”. El pontífex ha recordat també que, en Quaresma, és bo “preguntar-se quin camí estem recorrent, si estem en el camí de la vida o en el de la mentida”. El Sant Pare ha presentat l’ajuda als altres com la plenitud de la nostra condició de cristians, amb les obres de misericòrdia com a referent.

D’altra banda, es fa entre aquest dijous i aquest dissabte, al Vaticà, un congrés internacional que vol examinar els aspectes teològics i pastorals que ofereix al món d’avui l’encíclica Deus Caritas est, la primera del papa Benet XVI. Les sessions, amb motiu dels 10 anys de la publicació del document, es desenvolupen fins dissabte sota el títol “La caritat no tindrà mai final”. Els organitzadors del Pontifici Consell Cor Unum i els participants, procedents de diverses conferències episcopals i de nombrosos organismes de caritat catòlics, són rebuts aquest divendres al migdia en audiència pel Papa Francesc. El secretari del Pontifici Consell Cor Unum, Giampietro dal Toso, ha assegurat que el congrés “no vol commemorar un aniversari, sinó sobretot aprofundir en el missatge que el text ofereix a un món com l’actual, dominat per l’utilitarisme” i els interessos. “La caritat obre una dimensió de caritat que respon a allò que l’home, en el fons d’ell mateix, sap fer per estimar i fer el bé”, ha afegit.

L’actual Papa emèrit, en un missatge als congressistes, assegura que “no hi ha barreres per a la caritat, que té la missió de fer notar la bondat de Déu sense fronteres”, una realitat comuna a totes les religions. Entre els participants de diferents creences, destaca el rabí David Shlomo Rosen, del Comitè Jueu Americà, que ha recordat la importància de la justícia, des de l’òptica hebrea, per entendre “un amor infinit de Déu que és el millor instrument per al diàleg interreligiós”. Aquest congrés sobre l’encíclica Deus Caritas est de Benet XVI inclourà testimonis sobre projectes concrets de caritat al Cap Verd, a Síria i a l’Amèrica llatina. També s’estudien, concretament aquest dijous a la tarda, les perspectives antropològiques i filosòfiques de la caritat.

Han acabat les obres de restauració de les pintures paleocristianes de les catacumbes de Sant Marcel•lí i Sant Pere, a la Via Cassilina de Roma. És el resultat d’un acord signat per la Comissió Pontifícia d’Arqueologia Sagrada i la Fundació Heider Alijev, de l’Azerbaijan. Melchor Sánchez de Toca, del Pontifici Consell de Cultura, ha destacat que les actuacions han permès salvar uns frescos que gairebé es donaven per perduts. “L’actuació ha permès assolir aquesta reforma gràcies a tècniques innovadores, amb la restauració dels sarcòfags concebuts per Sant Calixte com un lloc per enterrar els pobres perseguits”, ha explicat també.

Aquestes catacumbes pertanyen al complex arqueològic Abduas Lauros, a la via Cassilina, al sud de la capital italiana. El recorregut inclou passadissos molt estrets amb una forta olor de terra humida on destaquen els frescos del cubícul de Susanna i de l’enterrador, el nínxol de Daniel, els acrosolis de Sabina i d’Orfeu, el cubícul de la Mare de Déu amb dos reis mags i el cubícul de la matrona orant. Les catacumbes de Sant Marcel•lí i de Sant Pere es remunten als anys 100 i 200 després de Crist. El grau de deteriorament era avançat, cosa que ha obligat a utilitzar una tècnica de làser que ha permès treure la brutícia dels frescos.