Francesc ha dit directament als polítics dels Estats Units que no es poden vendre armes a països que destrueixen vides humanes en les guerres. En un intens discurs al Congrés nord-americà, el Sant Pare no ha pogut ser més directe a favor de la pau. Adreçant-se als senadors i representants del Congrés nord-americà, els ha dit que ells “són la cara del seu poble, i estan cridats a defensar i custodiar la dignitat dels seus conciutadans en la recerca constant i exigent del bé comú, ja que aquest és el principal repte de la política”. En aquesta línia, Francesc ha recordat que “un poble amb ànima pot passar per moltes cruïlles, tensions i conflictes, però aconsegueix sempre trobar els recursos per tirar endavant i fer-ho amb dignitat”. En un altre moment, ha demanat “l’abolició de la pena de mort a tot el món”.

Al mateix Capitoli de Washington, en un riquíssim discurs al Congrés, el pontífex ha repassat alguns entrebancs de la història contemporània de la humanitat, i ha destacat, referint-se als Estats Units, que “qualsevol activitat política ha de servir i promoure el bé de la persona humana i estar basada en el respecte de la seva dignitat”. Aquesta reflexió l’ha portat a concloure que, “si la política ha de servir de debò la persona humana, no pot ser esclava de l’economia i de les finances, ja que respon a la necessitat imperiosa de conviure per construir junts el bé comú possible, el d’una comunitat que deixa de banda interessos particulars per poder compartir, amb justícia i pau, els seus béns, els seus interessos, la seva vida social”. La conclusió del bisbe de Roma, en aquest sentit, ha estat claríssima: “Un bon polític és aquell que, tenint en la ment els interessos de tothom, assumeix cada moment amb un esperit obert i pragmàtic. Un bon polític opta sempre per generar processos més que no pas per ocupar espais”.

En el que ha estat també una completa intervenció, el Papa ha assegurat que “el criteri que utilitzem per als altres serà aquell que el temps farà servir amb nosaltres, per exemple en l’àmbit de la seguretat, de la vida o de les oportunitats”. Francesc ha aclarit, a més, que la regla d’or ens recorda la responsabilitat que tenim de “custodiar i defensar la vida humana en totes les etapes del seu desenvolupament”. Referint-se a personatges de la història nord-americana, el Sant Pare ha dit que “una nació és considerada gran quan defensa la llibertat, com va fer Abraham Lincoln, o quan genera una cultura que permeti als seus homes somiar amb plenitud de drets per als seus germans i germanes, com va intentar fer Martin Luther King”.

Finalment, ha arribat la crida directa a no vendre armes. “Ens hem de preguntar: Per què les almes letals són venudes a aquells que pretenen generar un sofriment indescriptible sobre els individus i la societat? Tristament, sovint la resposta, que tots coneixem, és simplement per diners, uns diners impregnats de sang, i moltes vegades de sang innocent. Davant el silenci vergonyós i còmplice, és la nostra obligació afrontar el problema i acabar amb el tràfic d’armes”.

Francesc, en la mateixa línia, ha defensat la família, començant pels seus component més vulnerables, començant pels infants i els joves. “No puc amagar la meva preocupació per la família, que està amenaçada potser com mai, des de l’interior i des de l’exterior. Les relacions fonamentals són posades en dubte, com ara el mateix fonament del matrimoni i la família. Només puc que confirmar no només la importància, sinó sobretot la riquesa i la bellesa de viure en família”, ha explicat. El bisbe de Roma ha esmentat algunes de les riqueses del patrimoni cultural nord-americà, “l’ànima del seu poble”, per expressar el seu desig que aquesta ànima “segueixi prenent forma i creixi, perquè els joves puguin viure, com a hereus, en una terra que ha permès a molts somiar”.

El Papa, entre el seguit d’activitats, va presidir dimecres a la nit, al Santuari de la Immaculada Concepció de Washington, la canonització del mallorquí Juníper Serra. Aquest missioner va portar l’Evangeli al sud-oest dels Estats Units i va fundar 9 obres evangelitzadores durant el segle XVIII. Amb la seva canonització, de forma extraordinària sense necessitat de miracle, Francesc valora el treball de tants missioners espanyols que van evangelitzar Amèrica, alhora que fa una crida a tota l’Església perquè es comprometi amb la missió universal de proposar Jesucrist. Una delegació de Mallorca de 60 persones, encapçalada pel bisbe Xavier Salinas, va participar en la celebració. El Papa va destacar que el nou sant Juníper Serra “va saber testimoniar en aquestes terres l’alegria de l’Evangeli, i va saber viure el que és l’Església en sortida”.

Comentant els textos bíblics que la litúrgia presenta en aquesta celebració, el Sant Pare va recordar que la Paraula de Déu és “una invitació que colpeja amb força la nostra vida”. En aquesta línia, va fer una crida a “no conformar-nos, a no resignar-nos, a no caure en una resignació trista que a poc a poc es va transformant en un anar fent, amb una conseqüència letal, que és anestesiar-nos el cor”.Francesc també va recordar que “la font de la nostra alegria neix d’aquest desig inesgotable de brindar misericòrdia, fruit d’haver experimentat la infinita misericòrdia del Pare i la seva força difusiva”.

A més, el pontífex va justificar una celebració com aquesta canonització “perquè hi va haver molts que es van animar a respondre a aquesta crida”. Va destacar, a més, que “tots som fills de l’audàcia missionera de molts que van preferir no tancar-se «en les estructures que ens donen una falsa contenció”. Finalment, de Sant Juníper, va subratllar que “va aprendre a gestar i a acompanyar la vida de Déu en els rostres dels qui anava trobant fent-los germans seus”, alhora que “va buscar defensar la dignitat de la comunitat nadiva, protegint-la de tots els qui n’havien abusat”.

El Sant Pare ha completat la jornada d’aquest dijous, festa de la Mare de Déu de la Mercè, amb una visita a un centre caritatiu i, després, amb una trobada amb els sense sostre també a Washington. Aquest divendres, ja a Nova York, Francesc es reuneix amb el clergat, els religiosos i les religioses a la Catedral de Sant Patrici. Després, visita la seu de les Nacions Unides, on s’adreçarà a l’assemblea general. Però el moment espiritualment més intens serà un encontre interreligiós a l’anomenat Memorial de la Zona Zero de Nova York, on es va produir l’atemptat terrorista de l’11 de setembre de 2001. La jornada es completarà amb la visita que el Sant Pare realitzarà a una escola, activitat que donarà pas a una trobada amb infants i famílies d’immigrants, a la zona de ¨Harlem.