En el moment d’acomiadar fra Octavi, el que podria sortir del cor seria la tristesa, perquè no podrem continuar comptant amb els seus bons consells i el seu zel pastoral, i seria legítim, però no seria just a nivell eclesial. Perquè fra Octavi és un home d’Església, que ha fet de l’obediència el camí segur per no equivocar els camins de Déu, i ens demana de mantenir l’esperança.
Per tant, avui, el que toca és agrair d’una banda tot el temps compartit i el seu testimoni de l’evangeli. I, de l’altra, la seva generositat, disponibilitat i fidelitat, que són les tres grans lliçons que ens va voler compartir en l’homilia del seu darrer Sant Narcís, tot valorant el treball que ha fet enmig nostre.
Perquè tot i que només ha estat el pastor de l’Església de Girona durant dos anys i mig, la veritat és que han estat uns anys ben fructífers, que han servit per iniciar alguns processos orientats a fer un ajustament de l’estructura diocesana a la realitat que vivim. Podríem dir que els eixos del seu servei han estat:
1. La reestructuració territorial. El gran nombre d’arxiprestats i parròquies havia deixat de ser funcional per la manca de preveres que les podien servir. La reestructuració ha començat amb la disminució dels arxiprestats i ara començàvem també a plantejar-nos les Unitats Pastorals. Una reestructuració feta no des d’una mirada administrativa, sinó des d’una mirada evangelitzadora i de pastoral. Per això els noms dels arxiprestats han estat dedicats a les Mare de Déu dels diferents santuaris diocesans.
2. La importància dels laics. Inserit en l’aplicació del Sínode sobre la sinodalitat, calia una major implicació dels laics, per ajudar-los a viure amb més profunditat la seva vocació baptismal. En aquest sentit estàvem revisant els estatuts del Consell Pastoral, per tenir-hi una major participació i implicació dels laics i dels diferents moviments diocesans.
3. L’acompanyament als capellans. Des d’un bon principi, la preocupació principal de fra Octavi ha estat conèixer i compartir la fe amb els capellans del bisbat. Són els seus primers col·laboradors i amb les seves paraules i visites constants a les parròquies, els ha animat a continuar amb il·lusió el camí iniciat en el seguiment del Crist.
4. La pastoral vocacional i de joves. Els joves han estat al centre de la pastoral de fra Octavi. Sabent que la situació que viuen no és gens fàcil, era necessari que sentissin ben a prop el seu pastor. Acompanyar els joves en les diferents activitats que anaven organitzant, apropar-los al Crist, així com escoltar aquells qui estaven fent un discerniment vocacional ha estat prioritari.
5. El Seminari. Conscient que el Seminari és el cor de la diòcesi, fra Octavi sempre ha tingut un temps per acompanyar, escoltar i animar els seminaristes del bisbat.
6. La centralitat de la Paraula de Déu i de la pregària. Des de la seva realitat d’abat de Poblet, monestir de vida contemplativa, portava inserit en el cor el temps de meditació assídua de la Paraula de Déu i el silenci en la pregària. En les trobades, sempre aflorava aquesta relació íntima amb Déu que ens ajudava a tenir una mirada diferent sobre la realitat.
7. La relació amb la vida civil, acadèmica i institucional. Ha estat important, per a fra Octavi, el contacte amb les diferents institucions de Girona (Universitat, Ajuntament, Diputació…), així com amb la vida social i cultural.
8. Altres. Citar els eixos més importants no vol dir que no n’hi hagi hagut d’altres que també han estat prioritaris: cúria, economia, manteniment dels temples, vida religiosa, centres de formació…, però es fa difícil de subratllar-ho tot.
Sigui com sigui, ha viscut el lema episcopal que va triar de sant Bernat de Claravall: “Praesis ut prosis”, “Sigues al capdavant per servir”. Per tot això, només ens queda dir-li: gràcies, fra Octavi, per haver estat un Bon Pastor segons el cor de Déu.