Els cistercencs hem conservat la pràctica d’anticipar les solemnitats i els diumenges amb el cant d’un dels grans responsoris de Matines. Sis flaixos que il·luminen el camí quaresmal vers la Pasqua.

1. El temps de dejuni ens ha obert les portes del paradís; practiquem-lo, donem-nos amb insistència a la pregària, perquè puguem participar de la glòria de la resurrecció de Jesucrist. Jesús dejuna quaranta dies, és temptat pel diable i els àngels el serveixen. Les portes del paradís!

2. La cara de Moisès resplendia pel fet d’haver parlat amb el Senyor. Els ancians van veure com li resplendia la cara i no gosaven acostar-se-li. Moisès va baixar de la muntanya portant a les mans les dues taules de pedra escrites pel dit de Déu. Moisès, servidor de la Llei per al poble, i Elies, el qui la interpreta. Jesús és al centre, com a llum i plenitud de la Llei i de la Profecia.

3. Moisès, servent de Déu, va dejunar quaranta dies i quaranta nits per preparar-se a rebre la Llei del Senyor. Va pujar a la muntanya del Sinaí i va estar-se allí a la presència del Senyor quaranta dies i quaranta nits. Quaranta dies per escoltar la Paraula de Déu, per a rebre-la com un do i fer-ne llei i aliment de la vida.

4. Jo, el Senyor, et vaig conduir quaranta anys pel desert, i no se’t van fer malbé els vestits. Et vaig nodrir amb mannà, i tu t’has oblidat de mi, diu el Senyor. Poble meu, què t’he fet? En què t’he entristit? Respon-me! Perquè jo et vaig treure de la terra d’Egipte. En endinsar-nos en el temps sagrat de la passió del Senyor fem el memorial de tot el que ell ha fet per nosaltres. Amb temor i agraïment.

5. Aquestes són les festes que convocareu a les dates prescrites:  El capvespre del dia catorze és la Pasqua del Senyor, i el dia quinze celebrareu la solemnitat per al Senyor de l’Univers. És la Pasqua del Senyor, el seu pas, la seva llibertat. Per tots nosaltres. El pas per la mort camí de la vida.

6. M’envolten homes mentiders, sense cap motiu m’han assotat: Però vós, Senyor, defensor meu, salveu-me. Perquè el perill és a prop, i no tinc qui m’ajudi. Tot el dolor del Senyor. Nosaltres l’ajuntem al nostre perquè l’esperança el transformi en amor.