Al llarg dels evangelis, veiem com Jesús pren part a les festes del seu poble, com un jueu devot. Les grans festes del judaisme al segle I eren la Pasqua, Pentecosta, les Tendes i la Dedicació del Temple. Als evangelis trobem passatges on Jesús, dins del marc de la festa, els dona un sentit nou o més profund.
La Pasqua és la gran festa associada a Jesús. Als dotze anys va a Jerusalem per celebrar la primera Pasqua (Lc 2,41). La Pasqua és el marc de la seva passió, mort i resurrecció als tres sinòptics (Mt 26, Mc 14, Lc 22). Però l’evangeli de Joan ens presenta tres Pasqües en la vida de Jesús: la primera, en començar el seu ministeri, quan purifica el Temple fent un signe com a Messies (Jn 2); la segona, quan multiplica els pans (Jn 6) i es presenta com a veritable pa de vida. La tercera, quan mor (Jn 13-19). La Pasqua de Jesús culmina la frase profètica de Joan Baptista: “Heus aquí l’anyell de Déu que lleva el pecat del món” (Jn 1, 49).
Però a Joan trobem almenys dues festes més. A la tardor, durant la festa de les Tendes, Jesús ensenya al Temple i proclama que ell és font d’aigua viva (Jn 7,37) i “Jo soc la llum del món” (Jn 8,12) fent al·lusió a la cerimònia de l’aigua i la il·luminació del Temple durant aquella festa. Després guareix un cec de naixement (Jn 9) obrint-lo a la llum i la veritat, mentre que els qui el rebutgen, tot i veure-hi, viuen en la ceguesa.
Jesús torna al Temple per festa de la Dedicació del Temple, a l’hivern (Jn 10). Allí parla del bon pastor i les ovelles i torna a enfrontar-se a les autoritats.
Curiosament, els evangelis no esmenten la festa de Pentecosta; sí que ho fan els Fets (2). Era la festa de l’aliança. Amb Jesús, s’inicia una nova aliança i els apòstols començaran a expandir la bona nova cridant a la conversió i al baptisme.