Avui divendres, 12 de gener, el Museu Diocesà de Barcelona obre les portes de l’exposició escultòrica Dialoghi Paralleli. Sancta Eulalia Nobilis Gemma, dedicada a santa Eulàlia, copatrona de Barcelona. Organitzada pel mateix museu, es pot visitar fins al proper 18 de febrer.
“La iconografia clàssica de santa Eulàlia és reinterpretada en aquesta mostra per dos artistes, Jorge Egea i Luca Freschi, els quals han dut a terme unes propostes noves i originals que han defugit la dimensió més figurativa per donar pas a un corpus més simbòlic i espiritual”, explica Giovanni Gardini, comissari de l’exposició.
Gardini, que és president de l’Associació de Museus Eclesiàstics Italians i director de la Col·lecció Lercaro de Bolonya, està compromès amb la recerca i la difusió del patrimoni artístic, posant en relleu especialment la tradició iconogràfica cristiana entesa com a expressió de la fe i la cultura de l’Església.
El comissari, llicenciat en Teologia i en Belles Arts, afirma que “aquesta mostra presenta, a través del llenguatge escultòric, la imatge de santa Eulàlia des d’una perspectiva contemporània”. I afegeix que aquesta iniciativa museística “de ben segur que pot contribuir a estendre la devoció a la nena màrtir”, la qual va patir nombroses tortures durant el període de persecució als cristians sota el mandat de l’emperador Dioclecià.
L’exposició està constituïda per sis obres escultòriques actuals, una talla policromada barroca i diversos llibres i estampes antics
“Credo” (2013), de Luca Freschi. Foto: Agustí Codinach.
A més de les sis obres escultòriques de Jorge Egea (Expiratio, Passio, Reliquiae) i Luca Freschi (Credo, Santa Eulàlia, Cariàtide 03) que es poden contemplar a la mostra, el Museu Diocesà de Barcelona exhibeix una peça que ha estat recentment restaurada: una talla policromada barroca del segle XVIII de santa Eulàlia. Partint de l’observació d’aquesta peça, els dos escultors han elaborat la seva proposta artística.
També s’hi poden veure nou llibres i diverses estampes que tenen santa Eulàlia com a protagonista. Cal destacar-ne Triunfo feliz de santa Eulalia virgen y mártir (1774), de Francisco Queralt; Nuestra paysana, patrona y tutelar Eulalia, vindicada en la mejor porción de las Glorias de su pasión y triunfo (1779), de Domingo Ignacio Boria, o Poema de santa Eulària (1899), de Jacint Verdaguer.
Giovanni Gardini comenta que l’exposició “pot esdevenir una finestra oberta per tal que el públic pugui entaular un diàleg fructífer entre les dues concepcions artístiques de la santa: d’una banda, la imatge barroca com a referent emblemàtic durant segles, i, de l’altra, les creacions al·legòriques de dos artistes contemporanis, on la fulla de palma, les roses o els claus constitueixen uns elements cabdals”.
Jorge Egea (Saragossa, 1975) es va doctorar en Belles Arts per la Universitat de Barcelona amb la tesi “Modelatge, creació i coneixement. Spiritus Classicus”. Des del 2003 ha estat professor al Departament d’Escultura de la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Avui dia és el director de l’Institut Català de Recerca en Escultura.
Luca Freschi (Bolonya, 1982) es va graduar a l’Acadèmia de Belles Arts de Bolonya. Ha emprès investigacions basades en l’alteritat de la figura humana mitjançant l’ús de la tècnica del motlle. Ha participat en diverses exposicions individuals i col·lectives a Europa.
La mostra Dialoghi Paralleli. Sancta Eulalia Nobilis Gemma coincideix amb una altra exposició dels mateixos artistes, que tindrà lloc del 13 al 28 de gener al Museu Europeu d’Art Modern.
