La hipocresia del món sempre ha tingut la temptació de posar Déu al seu costat, al seu projecte: d’utilitzar-lo, en poques paraules. Perquè, és clar, si fem dir a Déu el que ens convé dir a nosaltres, als nostres interessos, als dels nostres representants polítics i socials, a tots els poders fàctics d’una societat, com ho eren al temps de Jesús els fariseus, aleshores ens creiem que amb aquest aval gran, Déu mateix, podem fer realitat tots aquests interessos i somnis de poder.
Davant de tots aquests intents de manipular Déu segons els nostres interessos, la resposta de Jesús i del seu Evangeli és sempre tallant i punyent alhora: “Hipòcrites, per què proveu de comprometre’m?” No té sentit manipular l’Evangeli; tard o d’hora acaba sorgint la hipocresia que jau al darrere d’aquesta actitud. En qui manipula, no hi ha cap interès per la veritat, cap intenció d’escoltar obertament el missatge de qui parla, cap desig de transfigurar el propi cor des de la perspectiva de la llum que l’altre irradia. Tant més, quan ens referim a Jesús i al seu Evangeli: quantes vegades, malauradament també entre gent declarada creient, hem tergiversat les seves paraules i les hem fet quadrar amb els nostres interessos… “Hipòcrites, per què proveu de comprometre’m?”, no pot ser altra la resposta contundent del Senyor!
L’àmbit social, l’àmbit de la política, de la cultura, l’àmbit del Cèsar, no és un àmbit que hagi de quedar al marge del missatge cristià, que hagi de ser no només descristianitzat, sinó viscut a-cristianament; no, certament. Però tampoc ha de ser viscut des de la manipulació de qui vol utilitzar el missatge de l’Evangeli de Jesús per justificar els seus propis interessos. El criteri per a viure en aquest equilibri entre la manipulació i la marginació total el dona el mateix Evangeli que comentem: “Retorneu al Cèsar això que és del Cèsar, i a Déu, allò que és de Déu.” Dins de l’àmbit social, el que és de Déu correspon a la justícia, la pau, l’acollida incondicional de l’home, el respecte per la dignitat de la vida, de tota vida, la promoció dels drets inherents a la naturalesa humana, la cura de la casa comuna… Quan vivim en el món segons la lògica que se segueix d’aquestes realitats, aleshores estem tornant a Déu el que li correspon: estem fent que el Regne de Déu sigui cada cop més present entre nosaltres. Quan, en canvi, manipulem l’Evangeli, aleshores ni tan sols som capaços de donar al Cèsar allò que és del Cèsar.
Posem la nostra consciència com a testimoni dels nostres actes, per evitar que, manipulant o manipulats, no retornem a Déu el que li correspon.