El 12 de febrer del 2025, a causa de la crisi de vocacions a la vida religiosa, les germanes clarisses del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes es van acomiadar del que havia estat casa seva durant 700 anys i es van traslladar a la Fraternitat de Vilobí d’Onyar, al bisbat de Girona. Des d’aleshores, el monestir ha continuat mantenint el culte litúrgic coordinat des de la parròquia de Santa Maria Reina de Barcelona, però ha vist com deixava de ressonar-hi el cant de les hores, amb la presència de la vida consagrada.
Un any després, l’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, va manifestar el desig “que molt aviat torni a haver-hi vida religiosa al monestir de Pedralbes”. I va explicar que “hi estem treballant activament amb les germanes i amb el Dicasteri per a la Vida Consagrada del Vaticà”. “Tenim esperances fonamentades que sigui una realitat”, va afegir, tot destacant que “santa Clara ens recorda que el temps de Déu no s’esgota i que set-cents anys no són la fi d’un cicle, sinó el preludi d’un de nou”.
“La presència de les monges donava sentit a les pedres”, observa Anna Castellano, directora del Monestir de Santa Maria de Pedralbes i comissària de les activitats commemoratives del setè centenari.
