Aquest dimecres 30 de setembre, Cristianisme i Justícia inaugura el nou curs amb la ponència d’una de les veus més influents de la teologia moral social contemporània: la teòloga argentina Emilce Cuda. És la secretària de la Pontifícia Comissió per a Amèrica Llatina i consultora del Dicasteri per al Diàleg Interreligiós, un càrrec que l’ha convertit en la primera dona llatinoamericana a ocupar un lloc d’alta responsabilitat a la Cúria vaticana. Cuda, que va treballar amb el papa Francesc i ara treballa amb Lleó XIV, impartirà la ponència Claus per a una teologia del nostre temps en l’acte d’inauguració del curs, que tindrà lloc a les 19 h a la sala d’actes de Cristianisme i Justícia (c/ Roger de Llúria, 13).
Aprofitant la seva estada a Barcelona, la teòloga ha visitat la seu de Ràdio Estel i Catalunya Cristiana, on ha reflexionat sobre els temes de la conferència d’aquesta tarda, dedicada a la importància que pot tenir la teologia per superar la incertesa tecnològica, la crisi democràtica i la precarietat del món.
“Ara ja és el moment de deixar de pressionar sobre la Cúria i començar a ajudar els nostres amics, els sacerdots i els bisbes de les Esglésies locals”
Per a Cuda, un dels reptes de la teologia actual és tornar a posar la dignitat humana al centre. “El que està en joc és la pròpia dignitat humana”, ha afirmat, després de constatar que en els darrers anys s’ha produït un retrocés en determinats debats sobre els drets civils i socials. “No podem parlar de drets socials si no tenim drets civils”. Per això, ha defensat que l’Església ha de situar la dignitat de tota persona al centre per poder recuperar aquestes lluites.
Aquesta mirada la porta a posar el focus en la desigualtat i en les causes estructurals de la pobresa, un dels aspectes en què centrarà la seva intervenció a Cristianisme i Justícia: “La desigualtat no és una conseqüència de la pobresa. La desigualtat és la causa de la pobresa.”
En la seva reflexió, el diàleg ocupa també un lloc central. Cuda reivindica la política com “la forma més alta de la caritat” i defensa que “la política, la bona política, és la política del diàleg”. Una idea que relaciona amb la doctrina social de l’Església i amb la necessitat de trobar espais de trobada en societats cada vegada més polaritzades.
“Ara el que hem de fer és secularitzar la política, perquè la política està ocupant el lloc de la religió”
D’altra banda, destaca també el paper de les dones a l’Església. Considera que s’han produït avenços importants en els darrers anys, especialment a la Cúria romana, però assenyala que encara cal veure com aquests canvis es reflecteixen en les Esglésies particulars: “Ara ja és el moment de deixar de pressionar sobre la Cúria i començar a ajudar els nostres amics, els sacerdots i els bisbes de les Esglésies locals.”
Parlar de Déu en el món actual
Un dels reptes que Cuda ha plantejat durant la seva entrevista a Ràdio Estel és com parlar de Déu en una societat que es considera cada vegada més secularitzada. La teòloga argentina rebutja aquesta lectura perquè, al seu parer, “aquest és el concepte del segle XX”. En canvi, considera que les qüestions religioses continuen tenint un pes important en el debat públic i polític: “Ara el que hem de fer és secularitzar la política, perquè la política està ocupant el lloc de la religió”, afirma. En aquest context, la seva ponència abordarà precisament com parlar de Déu i fer que aquest llenguatge sigui comprensible en el món actual.
L’esperança és un altre dels eixos de la seva reflexió. Cuda recorda que “Déu va saber que el món necessita esperança, per això ens va donar tres virtuts teologals”, i recupera una expressió del papa Francesc, que “definia la fe, l’esperança i la caritat com les armes de l’exèrcit sense armes”. Per a ella, aquesta esperança es fa especialment visible entre les persones pobres: “Els únics que tenen esperança són els pobres, es continuen organitzant”. El fet d’organitzar-se, explica, implica confiar que alguna cosa pot canviar. “Aquesta esperança és un signe que Déu existeix”, conclou.
Cuda ha alertat també sobre l’ús del cristianisme en el discurs polític. No tot allò que es presenta com a cristià, sosté, representa necessàriament el cristianisme catòlic. “Qui marca el rumb del que és o no el cristià catòlic és el Papa”, afirma. En aquest sentit, defensa una teologia capaç de dialogar amb els diferents àmbits del coneixement i amb la societat, i adverteix que “això que apareix com a religiós, com a cristià, doncs no és cristià” necessàriament.
La ponència d’Emilce Cuda donarà aquest dimecres el tret de sortida al nou curs de Cristianisme i Justícia, amb entrada lliure i també amb retransmissió en estríming.