“La població roba per menjar. Tot està tancat. Estem envoltats de violència i no hi ha aigua, ni combustible ni menjar. La situació és insostenible i viure a Haití s’ha tornat insostenible”, expliquen els missioners salesians des de Port-au-Prince.

Barricades als carrers, manifestacions, saqueig de bancs i comerços, escassetat d’aigua i de combustible… Res no se salva de la violència i el caos que viu el país: ni les empreses públiques ni les privades, ni les organitzacions internacionals, ni les congregacions religioses.

La població surt al carrer per demanar la dimissió del primer ministre, que vol triplicar el preu del combustible. Si aquesta mesura s’aplica, es produirà un increment dels preus del transport i dels productes de primera necessitat en un país on més del 40% de la població pateix inseguretat alimentària i gairebé cinc milions de persones necessiten ajuda humanitària.

La població deambula pels carrers a la recerca d’aigua perquè el preu dels carburants i els talls de carreteres impedeixen el pas dels camions i el repartiment. Aquesta situació desesperada ha obligat al tancament de bancs i comerços per evitar els assalts i els saquejos.

En els darrers dies les instal·lacions de Càritas, les del Servei Jesuïta al Refugiat i el Programa Mundial d’Aliments han estat atacades

L’Escola Tècnica Salesiana de Gonaives també ha patit el robatori de tot el que van trobar els assaltants. Com relata un missioner salesià, “és l’obra més pobra que tenim al país i van robar-ho tot, fins i tot la roba dels salesians. S’han quedat sense res perquè no poden sortir de casa. També s’han emportat les plaques solars i les bateries que vam instal·lar fa anys per estalviar combustible”.

Amb tot, el missioners expressen el desig de quedar-se al país “per continuar al costat dels més necessitats per contribuir a la recuperació amb l’educació de les noves generacions”.

Més de cinc milions de persones necessiten ajuda urgent, per això des de Missions Salesianes demanen diàleg i pau per a Haití.

El terratrèmol del 2010 va deixar al país una pobresa extrema de la qual no s’ha recuperat. La crisi econòmica, la impossibilitat de controlar la violència als carrers, la pandèmia, l’assassinat del president i les tempestes tropicals han abocat la població a una situació d’emergència humanitària contínua.

A aquesta situació, a més, s’afegeix la violència i els segrestos que es produeixen gairebé diàriament al país. Per això, milers de persones han abandonat casa seva en els darrers mesos per desplaçar-se a zones menys poblades i més segures.