Barcelona acollirà el 12 de juliol la beatificació del germà marista François Benjamin May (germà Licarió) a la parròquia de Sant Francesc de Sales, al col·legi Maristes La Immaculada.  

El papa Francesc va autoritzar, el 27 de gener, signar el decret que reconeix el martiri del germà Licarió (Francesc Benjamí May), que va ser assassinat durant la Setmana Tràgica del 1909 a Barcelona.  

La Promulgació del decret del Dicasteri de les Causes dels Sants reconeix aquest pas destacat en el procés de beatificació del germà Licarió i confirma el seu lliurament total a l’Evangeli i el seu testimoni de fe fins a les últimes conseqüències. 

Aquest reconeixement és tant motiu d’alegria per als Maristes com per tota l’Església, ja que es destaca la figura d’un home que va viure plenament la seva vocació com a educador i testimoni de l’amor de Crist. 

El germà Licarió va néixer La Monteau (Bagnes, Suïssa) el 21 de juliol del 1870, una aldea molt petita al cantó de Valais. Des de ben jove va ser considerat molt bon pedagog i el van destinar a diverses localitats de Catalunya (Mataró, Canet, Torelló, Girona) i també a Àlaba. El 1906 rep l’encàrrec de posar en marxa i dirigir l’escola Patronat Obrer de Sant Josep, al barri de Poblenou de Barcelona, una escola en un indret popular dedicada a educar els fills dels treballadors. En aquell temps, una empresa difícil perquè el barri i la ciutat sencera vivien una situació convulsa, en un context de desigualtats socials, convuls i anticlerical. 

Licarió va estar tres anys a Barcelona treballant a l’escola del Poblenou fent una gran tasca educativa amb els fills de les famílies obreres, tant petits com més grans, aquests últims en horari verpertí. El 1909, durant la Setmana Tràgica, moment de revoltes populars molt violentes a Barcelona contra l’Església, l’escola dels Maristes va ser apedregada i, en un episodi desafortunat, Licarió va rebre un tret mortal.  

Fonts de l’època defineixen el germà Licarió com una persona humil, enèrgica, servicial, molt propera, que estimava els estudiants, i que concebia l’escola com una gran família. Va ser un gran pedagog, que treballava per a l’educació integral de l’alumnat i destacava per l’atenció a les necessitats de les persones i per la seva neutralitat en la política. Les cròniques també en destaquen la seva faceta espiritual: profundament devot i inspirat en Sant Marcel·lí Champagnat. Se’l considera religiós convençut i exemple d’una vida totalment evangèlica. 

El germà Licarió és enterrat el 30 de juliol de 1909 al cementiri de Montjuïc en una fossa comuna.  

El procés ordinari per a la beatificació va començar a Barcelona l’1 d’agost del 1966. Al cap de poc temps, juntament amb altres causes espanyoles, el procés es va aturar i es va reprendre el 1992.  

El temps ha donat la raó als qui van posar en marxa aquest procés. Ara vivim el reconeixement que la vida del germà Licarió va estar entregada als altres, amb actitud de servei, de presència i senzillesa. La seva tasca educativa, inspirat en Marcel·lí Champagnat i en Maria, va inspirar que se’l reconegués com al “pedagog del cor”.