Càritas diocesana de Vic constata les dificultats que hi ha per accedir a un habitatge o mantenir-lo. El sensellarisme és per a molts un sinònim de dormir al carrer, però la classificació ETHOS, elaborada per la Federació Europea d’Entitats que treballen el sensellarisme, distingeix altres supòsits: que la persona no tingui un sostre on viure, que no tingui habitatge i visqui en recursos temporals o que l’habitatge sigui insegur (relloguers, amenaces de desnonament) o inadequat (sobreocupació o amb condicions indignes).
Al bisbat de Vic es veuen poques persones dormint al carrer, és cert, però Càritas acompanya moltes persones que, tot i ser un dret reconegut a la Constitució, no tenen garantit el dret a l’habitatge. L’entitat detecta factors estructurals: escassetat d’habitatges a un preu assequible, la llar com a bé especulatiu, alts costos dels subministraments energètics, discriminació i estigmatització, barreres legals i burocràtiques, etc. A tot això cal sumar els factors personals de moltes persones que es veuen vulnerabilitzades per les seves circumstàncies: absència d’ingressos, haver viscut successos vitals traumàtics o pèrdues de xarxes de suport, situacions totes elles que acceleren una caiguda en espiral cap a l’exclusió. Si una persona no té garantit el dret a l’habitatge, difícilment tindrà garantits els seus altres drets: a la salut, l’educació, el treball, les relacions, etc.
El mercat de l’habitatge ha deixat de funcionar de manera equilibrada: els preus han crescut molt per sobre dels salaris, les famílies han de destinar una part excessiva dels seus ingressos a l’habitatge i, a més, hi ha una manca real d’oferta que sigui assequible, i s’ha convertit en un factor de desigualtat.
Càritas Diocesana de Vic, que compta amb 17 pisos d’acollida temporal i duu a terme projectes de masoveria urbana i d’acompanyament preventiu, creu en el concepte llar: l’habitatge és un immoble; la llar, un espai de dignitat i seguretat.