El seminarista Andreu Salinas ha estat ordenat diaca dissabte 24 de juny a la catedral de Barcelona, en una celebració eucarística presidida pel bisbe auxiliar David Abadías. La missa, amb el ritu de l’ordenació habitual en aquests casos, ha estat molt viscuda per tots els presents, entre els quals hi havia representants de comunitats protestants, altres de reformades i ortodoxes. Es dona la circumstància que Andreu Salinas, de pare evangèlic i mare catòlica, col·labora des de fa un temps amb el Secretariat d’Ecumenisme de l’arquebisbat de Barcelona.
En una homilia amb elements de la litúrgia del dia, la Solemnitat del Naixement de Sant Joan Baptista, David Abadías ha plantejat un paral·lelisme entre la història del fill de Zacaries i Elisabet, el precursor de Jesús, i la vida de tots els batejats, particularment la del nou diaca, que veu “completada tota una història de relació amb el Senyor”.
El bisbe auxiliar ha recordat que “l’obediència a què es compromet un ministre ordenat és un gran valor perquè fa sortir el millor de la persona”. En aquesta línia, ha assegurat que “acceptar els dons de Déu requereix no pas utilitzar-los un mateix per al propi benefici, sinó oferir aquests dons com a servei als altres”.
DAVID ABADÍAS
“Acceptar els dons de Déu requereix no pas utilitzar-los un mateix per al propi benefici, sinó oferir aquests dons com a servei als altres”
Un ingredient d’especial bellesa ha estat la música, amb un cant d’entrada de Jean-Paul Lécot, autor de la Missa de Lourdes, traduït pel mateix Andreu Salinas (Poble de Déu, ciutat de l’Emmanuel), i l’ordinari gregorià combinant dos estils: El Kyrie i el Glòria de la Missa Cum Iubilo i el Sanctus i l’Agnus Dei de la Missa De Angelis.
A més, ha sonat de manera magistral el Cantate Domino de Claudio Monteverdi (en el moment d’imposar l’estola i la dalmàtica al nou diaca), Ubi Caritas et amor d’Ola Gjeilo (durant l’abraçada de pau) i una interpretació a l’orgue de Toccata i Fuga en Re menor de Johann Sebastian Bach.
Com a detall, ha sonat també instrumental la melodia bàsica del Christus Vincit en les elevacions de l’hòstia i del calze durant la consagració. Ha cantat el Cor de Cambra Francesc Valls, dirigit per Pere Lluís Biosca i amb David Pastor a la direcció per al poble. En el servei d’organista, va actuar-hi Josep Maria Escalona.
Amb la nau principal de la catedral gairebé plena, el bisbe David Abadías ha tingut com a concelebrants el rector del Seminari Conciliar de Barcelona, Salvador Bacardit, i els canonges Josep Serra, Josep Maria Turull, Robert Baró i Joan Rodríguez, entre altres preveres.
Igualment ha comptat amb un petit grup de diaques, amb Ramon Ollé i Jordi Albert Garrofé com a assistents principals. Bona part dels seminaristes van participar també des de diversos serveis a l’altar i a la celebració en general, en una Eucaristia en què Abadías va presidir la seva primera cerimònia d’ordenació.
Sis candidats al diaconat reben ministeris
D’altra banda, diumenge 25 de juny a la parròquia de Sant Joan Baptista de Vilanova i la Geltrú, sis candidats al diaconat han rebut ministeris. El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Agustí Cortés, ha conferit concretament l’admissió als ordes a Miguel Prada i Raúl Juste i el ministeri d’acòlit a Felip Solé, Francisco José González, Santiago Collantes i Antonio José Herrera.
L’admissió és el ministeri clerical i, actualment, és el primer que reben els candidats al diaconat. Després se’ls donen el de lector i acòlit.
En una església de Sant Joan Baptista plena, amb molta diversitat d’àmbits pastorals de la diòcesi de Sant Feliu, com també de Barcelona i Terrassa, els dos nous admesos i els quatre acòlits han estat acompanyats, en aquest pas important cap al diaconat, per les seves famílies, per molts amics i per un nombrós grup de preveres i diaques, així com molts companys seus que comparteixen formació i preparació per al Ministeri ordenat en el grau de diaca.
Durant l’homilia, el bisbe Agustí Cortés ha posat com a exemple una frase del Salm del dia, “Els meus germans em consideren foraster” (Salm 68), per recordar als candidats al diaconat que “no han de tenir por de seguir caminant, encara que sovint amics, companys de feina i fins i tot familiars no entenguin què estan fent, tenint en compte que el servei diaconal no porta cap benefici de promoció personal i encara menys econòmic”.
AGUSTÍ CORTÉS
“No heu de tenir por de seguir caminant, encara que sovint amics, companys de feina i fins i tot familiars no entenguin què esteu fent”
La celebració ha finalitzat en un ambient molt festiu, amb el cant Al·leluia, ple de vida per animar la processó de sortida i una estona de distensió a l’exterior del temple, on tothom va poder gaudir d’un bon refrigeri amb cava i coca del Garraf.
