El despoblament rural, la migració a les ciutats, va comportar el tancament de cases, algunes de les quals ja no tornarien mai a ser habitades. Teulats enfonsats i runes a la vista vesteixen una Catalunya despullada de vida, especialment en nuclis de muntanya. Però en censos municipals i arxius de parròquies i bisbats, en partides de naixement, certificats de bateig, matrimonials o de defunció, bona part de la història local batega en silenci. Fins que petits i senzills gestos d’escolta i recerca la fan parlar. Moltes hores de documentació i redacció transcriuen records vius, rescatant així la memòria dels pobles. Són històries que comencen amb el nom d’una casa, cognoms i vincles de parentiu, i el desig d’un veí o veïna que tot això no es perdi.
“Ara, quan la gent busca informació dels seus avantpassats van a l’ajuntament i jo els facilito tot el que he trobat”, remarca Miquel Saña, un veí de Ripoll afincat en un mas de Vallfogona de Ripollès.
