En la Jornada Mundial dels Pobres som convidats a posar en relleu la situació real de moltes persones relegades a una pobresa que té moltes cares i que afecta totes les edats. Se’ns demana que tornem a la Paraula de Déu per verificar la importància que els pobres tenen en la vida de l’Església.
En el seu missatge per a aquesta ocasió, el papa Lleó diu que “el crit de justícia dels pobres avui és silenciat mitjançant múltiples tècniques, cada vegada més subtils, fins a deixar sense veu tot esforç seu per fer sentir les seves peticions” i diu també que “al pobre no li queda res més que clamar a Déu” (cf. Sl 34,7) i que “els qui estan oprimits, humiliats i indefensos creixen també avui en la certesa d’haver d’abandonar-se a Déu, carregats de confiança i espera”.
Els pobres els tenim entre nosaltres. Són pobres els qui pateixen la manca de treball, d’habitatge, els sous baixos i els preus inaccessibles dels lloguers. Són pobres els qui el sou no els permet arribar a final de mes. Són pobres els joves que no troben habitatge ni mitjans necessaris per viure amb dignitat. Són pobres aquells ancians i ancianes que pateixen la soledat i l’abandó dels qui haurien d’estar al seu costat. Són pobres els qui arriben a la nostra terra fugint de la fam, la guerra i la injustícia. Podem dir també que són pobres els qui no disposen de salut, o pateixen mancances físiques i psíquiques, o tots els qui veuen retallats els seus drets. El papa Lleó ens planteja: som signe d’un Déu que és refugi per als pobres? La nostra caritat reactiva i sosté en ells el desig de justícia i de rescat? Mantinguem viva l’obediència a la Paraula de Déu, que suscita la conversió del cor.