El 31 de maig, en el transcurs de la missa vespertina que se celebra habitualment a l’església de la Soledat, el rector de la parròquia, Mn. Josep Massana i Cortina, s’ha acomiadat dels igualadins després de vint-i-cinc anys d’estada entre nosaltres. El temple va resultà insuficient per enquibir la feligresia que volia participà en aquest adéu-siau. No hi mancà l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, i d’altres autoritats i representacions
En aquest llarg període Mn. Josep ha arrelat de ple a la ciutat, Igualada, pel seu treball incansable, la seva tasca evangelitzadora, la seva discreció i l’afecte que s’ha guanyat entre els qui l’hem conegut. Ha estat un home actiu, perseverant, obstinat, dialogant, amatent, ben disposat.
Un quart de segle de plena i exemplar dedicació pastoral des de la Soledat d’Igualada i, en paral·lel, deu anys a la basílica de Santa Maria. Per jubilació a primers del mes de juny s’incorporà a la Casa Sacerdotal de Vic.
En la circumstància que ens ocupa no parlarem de la seva tasca apostòlica, intensa i ben coneguda, sinó d’un aspecte més material, com han estat les obres que ha promogut i que s’han realitzat sota el seu impuls. Un tema que considero igualment important pel que suposa de gestió i mecenatge.
OBRES A SANTA MARIA
A la casa rectoral de Santa Maria s’enderrocaren els locals obsolets per a construir-ne uns de nous. En l’enderroc es descobrí un celler soterrat —que ningú no coneixia—, el qual s’ha habilitat per a exposicions temporals. També s’hi construiren despatxos, sales de reunions i una altra per a activitats diverses. En definitiva, es dignificà un patrimoni secular amb visió de futur.
Després es recuperà una porta d’accés a la basílica, al carrer de Santa Maria.
RESTAURACIÓ GLOBAL DEL TEMPLE DE LA SOLEDAT
Una altra obra important ha estat la restauració global del temple de la Soledat, que es trobava en una situació molt precària: la façana principal estava desenganxada de les parets laterals; teulades i façanes eren tan deteriorades que deixaven que l’aigua de la pluja entrés lliurement per sostres i parets. Les humitats ascendents ja havien destruït gairebé tota la ceràmica del paviment; la calefacció i refrigeració impulsada per una caldera resultava molt poc eficient i provocava corrents d’aigua; etcètera. Tot plegat va requerir una restauració global que es resolgué per etapes.
Les obres realitzades han fet que comptem avui amb un temple més digne i eficient. S’han remodelat la façana i els finestrals exteriors. En la darrera etapa de la restauració es va cercar una il·luminació càlida i gradual per als diversos espais; la calefacció es va resoldre amb un terra radiant, optimitzat per un paviment de ceràmica molt permeable; també s’obtingué un sistema de ventilació eficaç, protegit per mosquiteres en les èpoques més càlides; es dugué a terme la renovació total de les teulades, per tal d’evitar infiltracions de les aigües pluvials; es restauraren els vitralls modernistes, molt deteriorats durant la guerra civil; també es restauraren les imatges, especialment la de la Patrona —la Mare de Déu de la Soledat—, molt nalmesa per desafortunades intervencions anteriors.
Avui, doncs, tenim un temple de la Soledat convertit en un espai totalment renovat i gratament acollidor. Aquest és un dels llegats que ens deixa Mn. Josep Massana, la descripció del qual, si Déu vol, podrem llegir quan es publiqui el treball sobre la història de l’església de la Soledad que ha escrit Joan Farrés i que voldríem tenir a les mans ben aviat. Seria un bon homenatge a Mn. Massana i el record escrit de la seva infatigable tasca.
Per tot plegat, moltes gràcies, mossèn Josep!