L’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes s’ha sumat a les mostres de condol per la mort del papa Francesc amb dos gestos simbòlics. Un ha estat la col·locació d’un llaç negre al fanalet de l’àngel que il·lumina la imatge de sant Jaume dels Fanalets, a la capella del Peu del Romeu. L’altre fou el toc de difunts de la campana de la mateixa capella la tarda del Dilluns de Pasqua passat, a càrrec d’un membre de la junta directiva de l’entitat, en record i pregària pel Papa difunt.
Calia fer-ho des de la petita capella del bell mig del carrer Major de Lleida, seu social de la nostra entitat? Doncs sí que calia! Els pessebristes lleidatans, a l’igual que els d’arreu del món, tenim motius més que sobrats de ser agraïts amb Francesc i recordar-lo en aquests dies de dol per la seva mort, que ens ha commogut a totes i tots, com un bon i entranyable pessebrista.
Només cal fer esment a la carta apostòlica Admirabili signum, que el Sant Pare va escriure i signar a Greccio, al santuari del Pessebre l’1 de desembre del 2019, sobre el significat i el valor del pessebre, esdevenint el primer Sant Pare que ha dedicat un text apostòlic al pessebre. Fou per al món del pessebrisme tan important aquest document apostòlic que la nostra entitat en féu una edició que en aquell Nadal vam distribuir entre tots els socis pessebristes i que des d’aleshores tenim penjat a la nostra pàgina web (pessebristeslleida.com), on tothom pot consultar-la i llegir-la.
A la introducció, el Papa explica el motiu d’haver-la escrit: “Amb aquesta carta voldria encoratjar la bella tradició de les nostres famílies que en els dies previs del Nadal preparen el pessebre.” Francesc anima a continuar fent el pessebre a casa i en els espais públics, o a recuperar-lo en els llocs on s’hagi perdut la tradició. Argumenta que el pessebre causa sempre “sorpresa i admiració” i que “ens commou” perquè “manifesta la tendresa de Déu”. En el text descriu els personatges i elements que el conformen i en fa una lectura centrada en la “humilitat” i la “misericòrdia amb els germans i germanes més necessitats”.
Pel que fa a la preparació del pessebre a casa nostra, Francesc assenyala que és una bona ajuda per “reviure la història que va passar a Betlem” i “imaginar les escenes, estimula els afectes, convida a sentir-nos implicats en la història de la salvació, contemporanis de l’esdeveniment que es fa viu i actual en els més diversos contextos històrics i culturals”.
A més d’aquest document tan important per al món del pessebrisme, cal recordar que quan fou elegit Sant Pare de l’Església catòlica va triar com a nom el de Francesc, que mai cap altre Papa dels 266 que han ocupat la cadira de Sant Pere fins avui havia emprat. El trià tot honorant Francesc d’Assís, el sant italià del segle XIII, el Poverello, fundador de l’orde franciscà i referent per la seva pobresa, humilitat i amor per la natura, que amb la seva manera radical de viure l’Evangeli, renovà l’Església del seu temps.
No podia elegir Jorge Mario Bergoglio un millor referent per al seu pontificat que el de Francesc d’Assís “el boig de Déu”, com així és denominava ell mateix. Sant proclamat patró universal del pessebrisme pel papa Joan Pau II, per haver estat el creador del primer pessebre la nit de Nadal de l’any 1223, allà a la cova de Greccio.
Per tot plegat, expressant sentiments de tristor pel seu traspàs, els pessebristes lleidatans volem alhora palesar el merescut agraïment al pessebrista papa Francesc. Al Cel sia.
