El 4 de febrer passat el ple del Parlament Europeu a Estrasburg votava una resolució en què reconeixia que el grup terrorista Daesh «està perpetrant un genocidi contra cristians, yazidites i altres minories religioses i ètniques» a Síria i l’Iraq. Segons Marcela Szymanski, editora
de l’informe sobre llibertat religiosa d’Ajuda a l’Església Necessitada, «suposa una ocasió històrica en què tots els partits polítics de la Unió Europea (tret d’Esquerra Unida Europea) estan d’acord que s’ha de frenar un extermini quan encara hi som a temps».
Aquesta resolució implica, a més, que cal implicar-s’hi, no es tracta simplement d’una declaració. En aquest sentit, José Luis Bazán, assessor jurídic de la Comissió de Conferències Episcopals de la Comunitat Europea, subratlla que «hi ha obligació legal de la comunitat internacional i els estats concernits d’activar les mesures previstes pel Conveni de Nacions Unides del 1948 sobre prevenció i càstig del crim de genocidi, entre elles utilitzar els mitjans necessaris per frenar-lo i perseguir criminalment els genocides».
Amb aquesta resolució els estats membres de la Unió Europea tenen l’obligació de prendre mesures. Com reflexiona Bazán, «la importància del terme “genocidi” rau en el fet que exigeix obligacions legals internacionals que obliguen a actuar. Ningú no es pot emparar ara en termes vagues (sense valor legal) com ara “atrocitats” o “massacres” per inhibir-se de les seves obligacions. La realitat genocida s’ha constatat, el crim s’ha formulat, ara només falta actuar».
