Pel bé de la pau, mai no s’ha de permetre que les creences religioses siguin emprades per justificar la violència i la guerra, ha dit el papa Francesc en el discurs als líders religiosos de Sri Lanka al Bandaranaike Memorial Internacional Conference Hall de Colombo.

En la trobada amb els líders budistes, musulmans, hindús i cristians de Sri Lanka, el Pontífex ha assenyalat que “hem d’exigir les nostres comunitats, amb claredat i sense equívocs, que visquin plenament els principis de la pau i la convivència que hi ha a cada religió, i denunciar els actes de violència que es cometin”.

Francesc, que ha estat l’últim dels líders en fer el discurs, ha dit que “l’Església catòlica vol cooperar amb vosaltres i amb tots els homes de bona voluntat en la recerca de la prosperitat de tots els ciutadans de Sri Lanka. Espero que la meva visita ajudi a impulsar i a aprofundir en les diferents formes de cooperació interreligiosa i ecumènica que s’han emprès en els darrers anys“.

Segons el Bisbe de Roma, aquestes iniciatives han donat oportunitats per al diàleg, “que és essencial si volem conèixer, comprendre i respectar els altres. Com demostra l’experiència, però, perquè aquest diàleg i aquesta trobada sigui eficaç, s’ha de basar en una presentació completa i franca de les nostres conviccions respectives”.

Per al Papa, aquest diàleg “posarà en relleu la varietat de les nostres creences, tradicions i pràctiques. Però si som honestos en la presentació de les nostres conviccions, serem capaços de veure amb més claredat el que tenim en comú. S’obriran nous camins per al respecte mutu, la cooperació i l’amistat“.

Unitat

Francesc ha destacat que aquestes relacions ecumèniques i interreligioses tenen un significat especial a Sri Lanka, perquè “durant molts anys, els homes i dones d’aquest país han estat víctimes de conflictes civils i violència. El que cal ara és la recuperació i la unitat, no nous enfrontaments i divisions“.

Com ha explicat el Pontífex, treballar per la unitat és una “tasca noble que incumbeix tots els qui s’interessen pel bé de la nació i per tota la família humana”. En aquest sentit ha demanat que la cooperació interreligiosa i ecumènica “demostri que els homes i les dones no han de renunciar a la seva identitat, ja sigui ètnica o religiosa, per viure en harmonia amb els seus germans i germanes”.

Especialment s’ha referit a la col·laboració que es pot fer per atendre les necessitats materials i espirituals “dels pobres, dels indigents, de tots els qui anhelen una paraula de consol i d’esperança. Penso també en tantes famílies que continuen plorant la pèrdua dels seus éssers estimats”.